dimecres, 14 d’agost del 2013

ERIK TRUFFAZ QUARTET (Barcelona, 9/08/2013)

Erick Truffaz, Barcelona 2013


Erik Truffaz, trompeta i efectes
Benoît Corboz, teclats i efectes
Marcello Giuliani, baix elèctric
Maxance Sibille, bateria






Simetria avançada

Erik Truffaz ha passat un cop més per Barcelona per a presentar, amb algunes variacions en el seu quartet habitual, la nova proposta que pren forma amb el disc “El Tiempo de la Revolución”, així, en castellà. El grup presentava una variació, sembla que temporal, a la bateria, mantenint-se al grup el genial baixista Marcello Giuliani i el teclista Benoit Corboz, que ha substituït Patrick Muller ja a la gravació del CD.

De Giuliani solament indicar que, sempre a l’ombra però al centre, es va mostrar imaginatiu, enriquint la tebior d’alguns moments. Corboz, inquiet i punyent en les seves intervencions, no va ser tan prolífic amb els colors com podíem esperar, tot i donar molt bon nivell en els passatges en els que el seu piano Fender simulava l’orgue Hammond.
  
Marcello Giuliani, Barcelona 2013El concert es va centrar de bon principi en una atmosfera ambient bastant xafogosa, fins que el tema African Mist ens va començar a canviar el cos, incorporant ritmes no tan simètrics i, tal com el seu nom indica, de projecció africana.

Benoît Corboz, Barcelona 2013

Maxence Sibille, Barcelona 2013



Després, la vetllada es va acabar de centrar amb un episodi breu orientat al funk. Des d’aquell moment les prestacions del jove baterista Maxence Sibille van començar a marcar l’actuació, resolta de manera molt més rica i desimbolta del que presagiava l’arrencada. Això va generar molt bones sensacions entre el nombrós públic reunit a la Sala 2 de l’Apolo de Barcelona, en un dels concerts d’aquest Mas i Mas Festival, que continua sense defugir la jugada i omple tossudament els mesos d’agost amb música.

Pel que fa a Truffaz, el vam trobar valent com sempre, obert a deixar protagonisme al grup. Sense abusar de l’electrònica i molt centrat en les seves composicions que, a l’escenari, sempre tracta d’una manera sòbria i perfeccionista. Unes partitures exigents en el so que projecten, però que permeten molts moments per al discurs individual. Tal com ja he explicat, en aquests espais van excel·lir sobre tot, Giuliani i Sibille. Bon treball d'orfebreria de Marcello Giuliani , donant vida a tot el que no en tenia i abraçant i tutelant el baterista recentment incorporat.