Paolo Fresu
trompeta, flugel i efectes
Daniele di Bonaventura
arranjaments, direcció, bandoneó i efectes
Orchestra Teatro Vittorio Emanuele (Messina)
El Most - Penedès Festival Internacional del Vi i del Cava projecta la pel·lícula Vinodentro, a la qual ha posat música el trompetista sard Paolo Fresu. En una de les ocasions en què la banda sonora del film es va mostrar dalt d’un escenari, ens va enganxar a Taormina (Sicília) el passat 16 de setembre, en el marc de l’incomparable Teatro Antico, nom que reben les ruïnes d’un dels amfiteatres grecoromans de més capacitat que s’han conservat fins els nostres dies.
El concert va consistir en un repàs cronològic de la BSO del film, -del que no en vam saber res en aquell moment, més enllà de que el vi n’era un element important-, posant-hi un toc enigmàtic a l’hora de presentar-la. Ara sabem que aquell misteri amagava una trama de novel·la negra embolcallada en el mite de Faust, que el seu director, Ferdinando Vicentini Orgnani, ha traslladat a la passió pel Vi.
La partitura original és de Paolo Fresu i els arranjaments, i la direcció dels concerts de presentació i també del film, són del bandoneonista i pianista marquesià Daniele Di Bonaventura, company de Fresu en altres aventures, com ara la molt recomanable Mistico Mediterraneo amb el grup de veus corses A Filetta. Tot plegat s’emmarca dins d’una producció del Teatro Vittorio Emanuele de Messina.
La música de banda sonora té un condicionant quasi ineludible que és la història que pretén explicar. Explicar per mitjà de la música fa que el relat es concentri sovint en melodies que segueixen algun estereotip però, en aquest cas, no en són l’atractiu principal. L’esperit de la composició més aviat es decanta cap a la cerca de sonoritats, i la fusió de la música mediterrània amb el Jazz i el Blues, la Música Clàssica i l’Òpera.
A Paolo Fresu, el neguit sempre li ve per la sonoritat. De fet és un músic que ha explorat les possibilitats de la trompeta i el flugel fins a convertir-se en un dels referents a l’hora d’incorporar-hi efectes electrònics. Vet aquí doncs que les sonoritats es van convertir, en el concert que ens ocupa, en la motivació principal.
Amb el trompetista descalç -una actitud que sovintegen, no només Fresu, sinó altres artistes, sobretot cantants- el concert es va desenvolupar en un ambient íntim malgrat l’envergadura de l’espai, i va tenir moments ben dolços com quan el trompetista, sense cap amplificació, va iniciar una peça des la graderia de l’amfiteatre. Va assolir un efecte embolcall de gran atractiu, aprofitant hàbilment les característiques sonores de l'amfiteatre.
El concert va incloure dues àries del “Don Giovanni” de Mozart, que figuren també en la BSO, i diverses peces que recorden l’altra passió de Fresu, l’Òpera. Les peces finals van tenir fort impacte a l’epidermis de l’espectador, amb la balada de Víctor Jara, Amanda, executada a pulmó pel trompetista, i una peça de suport a la llegendària cantant Joni Mitchell, Answer Me My Love, que, com se sap s’està recuperant d’un aneurisma sofert fa pocs mesos.
No cal dir que es recomana la visió d’aquesta comèdia negra, la banda sonora de la qual estem segurs que no us deixarà indiferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada