Amb el lema Ara toca Jazz, el passat dimarts 17 de setembre es presentava de manera oficial -molts detalls ja fa mesos que es coneixien- el Festival de Jazz de Barcelona 2024, que celebrarà la seva 56a. edició del 10 d’octubre de 2024 al 23 de març de 2025, un període llarg que s’acosta als 6 mesos. Va iniciar l'acte en Tito Ramoneda, director de The Project, l’empresa que fa més de 25 anys que organitza l'esdeveniment i, entre d'altres, ens va recordar que tenen molt present la preparació del 60è aniversari del Festival, que si no anem errats s’esdevindrà just d’aquí a dos anys, el 2026. El gruix de la presentació, tanmateix, pertocava a Joan Anton Cararach, director artístic del festival, que va donar a conèixer l’extens cartell d’artistes que configuren la programació.
 |
| D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Rita Payés, Tito Ramoneda, Andrea Motis i Joan Anton Cararach (Imma Casanellas) |
Un dels “secrets” més ben guardats, o no, és qui farà el Retrat d’Artista. Enguany la responsable serà la trombonista i cantant Rita Payés que, a banda d’integrar-se amb la Clasijazz Big Band, -sota l’estel·lar batuta de Maria Schneider (!!)-, oferirà quatre projectes més on els instruments de corda hi tenen un paper preponderant, com ara en el concert que farà amb la Camerata Penedès al Palau de la Música. Rita Payés i Andrea Motis, totes dues presents en l’acte, també van intervenir. La primera com a protagonista del Retrat d’Artista i la segona per a parlar de Temblor, un dels seus projectes més recents del que es va mostrar molt satisfeta, posant en valor el caràcter intimista de les formacions de petites.
Entrant ja plenament en la programació, cal dir que enguany, com a prèvia a l’inici del Festival, del 14 de setembre al 13 d’octubre s’ha posat en marxa el Bluejazz, en el marc de la Regata Cultural, una agenda de concerts vinculada a la Copa Amèrica amb seu al Port Olímpic de Barcelona, on hi trobem noms com Pau Figueres, Eva Fernández, Antonio Lizana, Carme Canela o la mateixa Andrea Motis, que aquí acompanya la Barcelona Gospel Messengers.
Menció especial també per al cicle De Cajón!, el festival de flamenc de Barcelona que sembla haver-se integrat totalment en el cartell, si ens hem de refiar de l’alt nivell i del nombre d’actuacions que s’hi compten. De fet, la banda sonora de tot el Festival de Jazz correspon a una composició de Marco Mezquida i Chicuelo, un dels concerts importants d'aquest De Cajón! junt amb noms com Miguel Poveda, Alba Carmona, Vicente Amigo o Chano Domínguez, aquest darrer amb un sextet que retrà homenatge a Paco de Lucía. Hi ha, però, una altra actuació que no s’inclou en el cicle, que és la del Marc Miralta Flamenco Vibes, una nova pàgina (tantes n’hi ha!) de la fusió flamenc-jazz, que ens desperta una especial atenció.
Finalment arribem al gruix de la programació on fer destacats es converteix en una tasca francament enrevessada. Potser no hi cabran tots els noms, però ho intentarem. D'una banda hi ha l’homenatge a Bebo Valdés per part del seu net Cucurucho Valdés amb el contrabaixista que ja va acompanyar tant Bebo com Chucho, el sol·licitadíssim Javier Colina, que també el trobem formant part del sextet de Chano Domínguez. A banda de noms capdavanters com Pat Metheny, Joe Lovano, John Scofield, Brad Mehldau, Cyrus Chesnut, o el multi-instrumentista brasiler de referència Egberto Gismonti, trobem participacions dobles com la del bateria mexicà Antonio Sánchez (amb una proposta d’un atractiu indubtable, tocant la bateria en directe per a posar banda sonora a la pel·lícula Birdman, del també mexicà Alejandro González Iñárritu) o l’aparició doble també de Michael League (líder dels Snarky Puppy), un dia amb el propi Antonio Sánchez i l’altre amb el ja comentat Temblor d’Andrea Motis. Si heu arribat fins aquí, ja heu vist que el cartell d'enguany va ple de solos. Tant Metheny com Scofield, Mehldau, Gismonti i el propi Sánchez, en son protagonistes.
D'altra banda, i amagats per l’extens calendari hi trobem concerts desitjats com el piano sol (un altre) de Fred Hersch, la revisió del duo Albert Marquès/Gonzalo Del Val, o el Crosscurrents Trio amb Zakir Hussain, Chris Potter i Dave Holland. Sense buscar tant, també ens trobem ben destacat el braç funk del Festival, amb Kamasi Washington al capdavant, tot i que serà el darrer en actuar, ja a les acaballes de març del 2025. Una lesió a l'esquena ha obligat el saxofonista a suspendre els concerts de tardor que tenia previstos, i traslladar-los a la primavera.
I finalment també hi ha els concerts que, si pot ser, no ens els podem perdre. La nit de Pere Martínez al Jamboree, la connexió ancestral de l’Nduduzo Makhathini Trio, que ja veurem si ens connecta o no amb el món del seu compatriota Abdullah Ibrahim; el Yes! Trio amb Aaron Goldberg, Omer Avital i Alí Jackson; el duo Sílvia Pérez Cruz amb Juan Falú; l’evolució avantguardista dels Gogo Penguin; o la catarsi de Christian Scott convertit en Chief Adjuah; El retrobament amb Melissa Aldana o Anat Cohen; i fins i tot comprovar com va produint coses el talent jove de casa nostra amb el Camil Arcarazo–Víctor Carrascosa Quintet.
Tanquem aquí el comentari amb una recomanació: No deixeu de revisar la programació perquè n’hi ha molta més que se’ns feia massa llarg d’incloure-la aquí, com per exemple les classes magistrals o les sessions prèvies a la cafeteria del Conservatori del Liceu. Va, posem-nos en feina!
Fotografies: Imma Casanellas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada