Mentre el compte enrere dels 60 anys d'història ja fa dies que s'ha posat en marxa, hem de dir que una de les vies artístiques que sovint hem trobat a faltar al Jazzaldia n'ha estat enguany un dels pals de paller. Benvinguts a la realitat i a la història que ens ha dut fins aquí.
AVÍS: No publiquem fotografies del quintet Potter,Mehldau,Patitucci,Blake, ni dels tres concerts de John Zorn perquè els artistes no han permès que els fotògrafs acreditats n'obtiguéssim, tal com és sempre el nostre objectiu.
Fotografies ©Imma Casanellas
 |
| William Parker tocant l'alboka a la Plaça de la Trinitat, 27 juliol 2024 |
Ja sé que parlar d'avantguarda és, potser, massa superlatiu, però no em direu que no us ve de gust el mot quan tens, en cinc dies, un programa amb el patriarca William Parker, la inventiva perfecta de John Zorn, i contrapunts ben singulars com Youn Sun Nah o el Tornado de Marco Mezquida. I tots a l'escenari central del festival, que continua sent la Plaça de la Trinitat.
 |
| Youn Sun Nah amb la kalimba a la Plaça de la Trinitat, 25 juliol 2024 |
Sempre n'ha tingut de propostes avantguardistes, el Jazzaldia. El mateix John Zorn hi ha fet un mínim de tres visites en els darrers 15 anys. Però enguany, el neguit per allò desconegut ha estat més constant i consistent. Més sòlid. Segurament, el fet que tant el saxofonista com William Parker hagin tingut tres sessions per a mostrar el seu món musical, ha fet que tot l'entorn del Festival se n'hagi vist influït. S'ha pogut viure molt en la incertesa i la sorpresa, i això és molt d'agrair avui dia a l'entorn de qualsevol festival. Més encara si gaudeix d'un públic potencial molt alt, com és el cas.
 |
| Marco Mezquida, Plaça de la Trinitat, 26 juliol 2024 |
Indubtablement, també hi ha hagut el Jazzaldia "normatiu". La figura de Gregory Porter o fins i tot els Potter, Mehldau, Patitucci, Blake, junt amb el duo Scofield-Holland, han certificat que som on érem. De la mateixa manera, unes habituals del cartell com Diana Krall o Sílvia Pérez Cruz, han tornat a omplir fins a dalt l'Auditori del Kursaal.
 |
| Dave Holland i John Scofield, Plaça de la Trinitat, 27 juliol 2024 |
Cas a banda són les vuit formacions que l'SGAE ha proposat, i que han omplert els migdies al Teatre Victoria Eugenia. El saxofonista/flautista Juan Saiz d'una banda i el contrabaixista Martín Leiton de l'altra, han centrat les millors propostes. Tot i així, Marcelo Escrich amb el seu tribut a Charlie Haden, i el jazz-rock fronterer dels R.S. Basque Factor, junt amb la veu altiva i convincent de Mariola Membrives, han fet aixecar el públic de les butaques. Ben dit siga, tot i la tendència en boga d'acabar els concerts dret i aplaudint, sigui qui sigui el músic o la música culpables, i la vengonyeta que fa tot plegat.
La cosa de la platja de la Zurriola ens ha quedat prou lluny, el temps i els horaris són cruels, però encara hem pogut sentir coses com el trio del pianista polonès Marcin Masecki amb el seu disc de boleros en plena efervescència, i el retorn, dos anys després, de la histriònica Lakecia Benjamin, que de tant de ser-ho fa que el públic s'hi acabi tornant també.
 |
| Marcin Masecki, escenari FNAC, Platja de la Zurriola, 25 juliol 2024 |
Les sessions matinals de piano al claustre de San Telmo han resultat meritòries, com sempre. I això, malgrat les dificultats per a situar el públic en dues ales del claustre, una de les quals té una visibilitat molt reduïda. El fet que els concerts hagin estat sense cap amplificació ha donat un punt de qualitat que de ben segur pocs s'esperaven. Dos concerts han arribat a l'excel·lència: els duos d'Eri Yamamoto (piano) i William Parker (contrabaix,veu i txistu), i el de Julio Resende (piano) amb Bruno Chaveiro (guitarra portuguesa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada