diumenge, 17 de juny de 2018

OBERTAMENT COMPROMESOS



OPEN JAZZ COLLECTIVE
Auditori Vinseum, 9 de juny del 2018

Open Jazz Collective, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 9 de juny de 2018



Àlex Cassanyes, direcció
Iván Sáez, saxo baríton
Enric Alegre, tenor
Xavi Plaza, saxo alt
Roger Martínez, saxos alt i soprano
Gaby Ardèbol, saxo tenor
Carles Sanz, piano
Leo Tejedor, guitarra electro-acústica
Xavi Carbó, contrabaix
Ricard Parera, bateria


Feia temps que es coïa, i ha resultat ser quelcom extraordinari, cal dir-ho així. La iniciativa de reunir músics per a experimentar i progressar, individualment i en grup, amb el Jazz com a motiu, és tan generosa que caldria obrir capítol nou pel que fa a les formacions musicals, si no fos que ja ho va fer un grup d'intèrprets a San Francisco, ara fa 14 anys: els reconeguts SFJazz Collective. A la història del Jazz hi ha diversos exemples d’agrupacions que han funcionat gràcies a l'interès dels seus membres per avançar musicalment, però cap ha actuat amb la filosofia dels californians, la mateixa que ara posa en pràctica aquest col·lectiu de músics vinculats al Penedès, semblant a la d’una cooperativa.


Àlex Cassanyes, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 9 de juny de 2018


No veure la música com un mer entreteniment, tractar-la com a l’element central que pot ser, si hom s'ho proposa, i veure-la com el motiu per viure, aquesta deu ser la clau d'una iniciativa que neix lliure i compromesa amb ella mateixa.

Gaby Ardèbol i Ricard Parera, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 9 de juny de 2018


Tot l’eclecticisme que es podia esperar d'una formació amb voluntat cooperativista no es va veure reflectit en l’estrena. El conjunt, amb una base rítmica sòlida, va sonar molt cohesionat i, amb cinc saxos solistes al davant, va donar textures gairebé sempre germanes, malgrat que el repertori provenia de fonts diverses. Audició global a banda, els arranjaments de les peces, que són el motiu fundacional del grup, van tenir una personalitat fora de dubtes. Tots ells cercant una exposició, uns colors i deixant el motiu principal a l’abast de l’oient més amatent.

Carles Sanz, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 9 de juny de 2018

La feina no es centrava en cap compositor, ni en cap artista concrets. La personalitat del director Àlex Cassanyes, una figura central en el col·lectiu, es va plasmar en un arranjament original (“Mine is Yours” de Bob Mintzer), i la suite de 9 moviments (“9:Pieces (suite)”) d’autors diferents (Nestico, Shorter, Evans, Mingus, Jones, Brookmeyer, Schneider, McNeely i Hollenbeck), i arranjats per durar un minut cadascun. Leo Tejedor va aportar “Ojut (Peligrut)”, l’únic tema original de la nit, arranjat per ell mateix, i encara un altre arranjament, la corprenedora balada “Cherokee Louise” de la cantautora Joni Mitchell. El Ricard Parera va apostar pel tema “Arabesque” de Paul Motian, una peça que juga magistralment amb els crescendos, i el Roger Martínez oferí la seva adaptació de “Fall”, composició del saxofonista Wayne Shorter. La vetllada la tancà, amb satisfacció de públic i executants, “Extra Credit” de Jim McNeely, en un arranjament del propi compositor, i el bis correspongué a una versió reduïda d’”Arabesque”.

Leo Tejedor amb Iván Sáez i Enric Alegre, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 9 de juny de 2018
Roger Martínez, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 9 de juny de 2018



Ricard Parera, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 9 de juny de 2018

Xavi Plaza amb Enric Alegre i Xavi Carbó, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 9 de juny de 2018Iván Sáez, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 9 de juny de 2018





STANDARDS IN DUBLIN - Gonzalo del Val with Dave Liebman & Ronan Guilfoyle

(Quadrant Records, 2018)

Dave Liebman, saxo tenor i soprano
Ronan Guilfoyle, baix
Gonzalo del Val, bateria

01 Gingerbread Boy (Jimmy Heath)
02 Remember (Steve Swallow)
03 JJ’s (Drum Solo - G.del Val)
04 The Song is you (J. Kern – O. Hammerstein II)
05 Mushi Mushi (Dewey Redman)
06 Palabras (Marta Valdés)
07 Redhead (Drum Solo – G. Del Val)
08 That Old Feeling (L.Brown – S.Fain)
09 Summer Night (H.Warren – A.Dubin)
10 Pannonica (T.Monk)
11 Chocolates (Drum Solo – G.del Val)
12 Theme for Ernie (F.Lacey)

EL SAXOFONISTA SOL

Sempre he pensat en Dave Liebman com un músic sol. No parlo d’aquella solitud que tots entenem,  ni encara menys d’aïllament. Res de tot això. Però me l’imagino tocant sol. En té prou tocant sol. Crec que Miles l’admirava per això. Dir-li autosuficient no li fa justícia perquè és un tipus altament sociable. I sinó que li preguntin a Ronan Guilfoyle, baixista i professor irlandès amb una àmplia llista de col·laboracions de prestigi, que el va tenir de visita a  l’illa el passat setembre. Amb un so gruixut i vellutat que recorda a Steve Swallow, a Guilfoyle se’l pot situar, sense por d'equivocar-se, dins del grup dels ´masters´ del baix i la guitarra baixa.

Autosuficiències a banda, ja se sap que un músic crida músics, i Gonzalo del Val, que té residència a la molt musical Dublín i ja coneixia Guilfoyle, ha estat capaç de brindar-nos aquest obsequi una mica fora de programa, amb no poca capacitat d’adaptació. No sempre deus tenir l’oportunitat de gravar amb un saxofonista d’aquest calibre, i sota la teva pròpia iniciativa, malgrat disposar només d’un dia, com fou aquest el cas. Aprofitar-ho és de valents, i com que el bateria de Miranda de Ebro sempre té ganes de fer i de generar coses, ha perpetrat una gravació lluminosa i seca, que demana concentració i cura auditiva.

Seca perquè, entre soledats i solos, emparats només per la dolcesa solitària del baix, l’ambient evoca fusta envernissada. És un disc àrid però amb molta dansa i, de tant en tant, hi bufa un llebeig càlid que tomba pàmpols i aixeca pols. Una mica solitari, tot ell, però deixa molta llum. Els breus solos de percussió, tres dels quals figuren com a peça separada (The JJ’x, Redhead i Chocolates), van distribuïts pel disc gairebé com a contrapunts, lliguen el context i li donen sobrietat. Els atacs de Liebman, celestials feixos de llum, sempre oportuns, es produeixen com una torrentada insòlita, abans, mentrestant o al final. Es pot ser tan exacte i, alhora, tan brut, tan dolç o tan contundent?

Els ‘standards’, aquí, sonen singulars. Entre altres, perquè estan triats amb criteri i són poc o gens coneguts, llevat del tribut al patriarca Monk. I la tria sembla especial, començant per autors poc habituals com Heat, Lacey o els vells compositors de Broadway Harry Warren i Sammy Fain, continuant amb el bolero de Marta Valdés, i comptant finalment amb Swallow i Redman pare. No serà el primer ni l’últim trio sense instrument harmònic que enregistra peces del cançoner, però es pot dir que el disc conté els ingredients imprescindibles per a ser tingut en compte, guardat i escoltat sense interrupcions i, si pot ser, posant-hi els cinc sentits.

diumenge, 10 de juny de 2018

JAZZALDIA 52 2017 (III)


THE PRETENDERS
Escenari de la Zurriola (21/7/2017)
Uns jovenívols Chrissie Hynde i James Walbourne,  a la platja de la Zurriola, 21/7/2018
Uns jovenívols Chrissie Hynde i James Walbourne,  a la platja de la Zurriola, 21/7/2018

Chrissie Hynde, veu i guitarra
James Walbourne,  guitarra
Nick Wilkinson, baix
Martin Chambers, bateria
Carwyn Ellis,  teclats


En programació paral·lela, el Jazzaldia ofereix concerts d’altres estils entre els que sempre hi ha alguna mirada llarga als 70 i 80. Els Pretenders de Chrissie Hynde (Akron, Ohio, 1951) van posar la mel als llavis a molts que ja voltàvem pel món en aquelles dècades. No hi va haver lloc per a la decepció, ni a dalt l’escenari, ni a baix.




ERNIE WATTS QUARTET
Escenari de la Zurriola (24/7/2018)

Ernie Watts, La Zurriola, Donostia, 24/7/2017
Ernie Watts, La Zurriola, Donostia, 24/7/2017

Ernie Watts, saxo tenor
Christof Saenger, piano
Rudi Engel, contrabaix
Heinrich Koebberling, bateria


La importància  del so. Bressolat pel seu quartet europeu, amb el que demostra una empatia absoluta, quinze anys d'història són molts, Ernie Watts (Norfolk, 1945), el tenorista que ha copsat com ningú el so de John Coltrane, va fer un recorregut de tres concerts en tres dies, tots en espai gratuït. Només per la profunditat del seu so, ja ha valgut la pena ser-hi.




WAYNE SHORTER QUARTET
Auditorio Kursaal (21/7/2017)

Wayne Shorter, partitures a la mà, amb Danilo Pérez, John Patittucci i Brian Blade, Auditorio Kursaal, Donostia, 21/7/2017
Wayne Shorter, partitures a la mà, amb Danilo Pérez, John Patitucci i Brian Blade

Wayne Shorter, saxo tenor i soprano
Danilo Pérez, piano
John Patitucci, contrabaix
Brian Blade, bateria


El 52è Jazzaldia ha estat una desfilada de saxofonistes emblemàtics. Wayne Shorter (Newark, 1933) representa una mena de culminació, no només per a la història de l'instrument, sinó pel seu enginy com a creador i per les vies que ha obert en el Jazz amb, entre d’altres, el grup que l'acompanya a Donostia. Als seus 84 anys, malda encara per engrandir el seu llegat artístic. El concert que oferí tot just en l'arrencada del Festival fou una bona mostra de la seva personalitat musical. Gran presència de partitures, i paper important del ritme dins d'un univers ple de crescendos i clímax, marca de la casa.

dissabte, 2 de juny de 2018

JAZZALDIA 52 2017 (II)

Hi ha fotografies que ens fan més feliços. No sabem si per elles mateixes o perquè ens evoquen moments viscuts amb emoció. O simplement, perquè hi ha música. Aquí deixem alguns moments del passat Jazzaldia, viscut com sempre amb admiració i bona companyia.

HERBIE HANCOCK
Auditorio Kursaal (24/7/2017)
Herbie Hancock, Auditorio Kursaal, Donostia, 24-juliol-2017
Herbie Hancock, Auditorio Kursaal, Donostia, 24-juliol-2017

Herbie Hancock, piano i teclats
Terrace Martin, saxo alt, teclats, efectes i veu
Lionel Loueke, guitarra i veu
James Genus, baix elèctric
Vinnie Colaiuta, bateria


Rejovenit com feia temps que no el veiem, i amb una banda capitanejada pel multi-instrumentista, compositor i productor Terrace Martin, el mestre Hancock (Chicago, 1940) va fer un concert fresc i atractiu, influït segurament pels aires de rock i funk que van tenir les primeres peces. La forta presència de ritmes i veus de biaix africà, un ingredient habitual a la música de Hancock en els darrers anys, no van evitar que la vetllada ens acabés portant dos dels bucs insígnia habituals, Cantaloupe Island i Chameleon. Dues cançons, d’altra banda, llargament aplaudides, i esperades, pel públic.



URI CAINE TRIO
Escenaris de la Zurriola (21/07/2017)
Uri Caine, La Zurriola, Donostia, 21-juliol-2017
Uri Caine, La Zurriola, Donostia, 21-juliol-2017

Uri Caine, piano i teclats
Mark Helias, contrabaix
Clarence Penn, bateria


A banda de participar, junt amb una bona part del seu Ensemble, en l’espectacle ‘Poem of a Cell: Triptych of Love and Ecstasy’ de l’artista multidisciplinar Stefan Winter, que en jornada prèvia servia de presentació del Jazzaldia, el músic Uri Caine (Filadèlfia, 1956) va aparèixer a un dels escenaris gratuïts del “Jazz Band Ball”, en un d’aquells regals gratificants que ofereix el Jazzaldia. Vespre inquiet, i fins a cert punt brillant, farcit de peces inacabables a cavall dels estàndards de jazz i la música clàssica. Vist amb perspectiva, una mena d’avenç de l’admirable proposta que sentiríem mesos després al Centre Cultural Terrassa, en el marc del 37è Festival de Jazz d’aquesta ciutat.




Charles Lloyd, Plaza de la Trinidad, Donostia, 22-juliol-2017
Charles Lloyd, Plaza de la Trinidad, Donostia, 22-juliol-2017




CHARLES LLOYD NEW QUARTET 
Plaza de la Trinidad (22/7/2017)



Charles Lloyd, saxo tenor i flauta travessera
Gerald Clayton, piano
Reuben Rogers, contrabaix
Eric Harland, bateria


Just després de rebre al propi escenari el premi Jazzaldia en reconeixement a la seva importantíssima carrera, el músic Charles Lloyd (Memphis, 1938) ens oferia una ració més del seu jazz exquisit. Presentava una novetat en el seu "new quartet": el jove pianista Gerald Clayton, substitut de l’habitual dels darrers anys, Jason Moran. Dir aliment és poc per a descriure com de nutritives són sempre les propostes d’aquest vell/jove intèrpret. Actuant sempre des de l’herència de John Coltrane, el saxofonista ens va dur per camins eclèctics, on hi van tenir cabuda el blues, el gospel, el free i una part llatina que no pot faltar mai, aquest cop representada per una versió absolutament corprenedora de la cançó mexicana "La Llorona".

dissabte, 19 de maig de 2018

37è FESTIVAL DE JAZZ DE TERRASSA

Ha arribat el mes de març, i per ajudar-nos a aparcar la lluita per la vida que tenim entre mans, dia sí dia també, ha arribat amb forces renovades un dels esdeveniments emblemàtics del calendari jazzístic català. Hi hem fet sis visites. Una tria de concerts que ens ha fet molt feliços, i no només per la música. Aquí van les proves del nostre retrobament anual amb Terrassa.

DONNY McCASLIN QUARTET

"BEYOND NOW"

Contundent i emocionant

Donny McCaslin amb Nate Wood, Nova Jazz Cava, Terrassa, 16 de març del 2018
Donny McCaslin amb Nate Wood, Nova Jazz Cava, Terrassa, 16 de març del 2018

Donny McCaslin, saxo tenor

Jason Lindner, piano i teclats
Jonathan Maron, baix elèctric
Nate Wood, bateria i veu


(Nova Jazz Cava, 16/3/2018) Generosa, extremada i rica visita de Donny McCaslin que s'esperava amb expectació, sobretot per part d'una bona colla de fans de David Bowie (1947-2016), reunits arran de la coneguda, i reconeguda, participació del quartet en el disc de comiat del músic britànic, Blackstar. So musculat, Jazz-Rock controladament electrònic, atractiu discurs solista, i una banda que va jugar magistralment amb les intensitats fins a fer-nos cridar.



ÉMILE PARISIEN & VINCENT PEIRANI

Inici fulgurant

Émile Parisien i Vincent Peirani a la Nova Jazz Cava, 8 de marçc de 2018
Émile Parisien i Vincent Peirani a la Nova Jazz Cava, 8 de marçc de 2018

Vincent Peirani, acordió cromàtic

Émile Parisien, saxo soprano


(Nova Jazz Cava, 8/3/2018) Amb una autèntica exhibició tècnica, la sensibilitat d’aquest duo obria el cartell de concerts, amb permís del saxofonista i clarinetista Gabriel Amargant, que havia actuat amb el seu trio la nit abans, a la inauguració. El duo de solistes va connectar amb la música simfònica europea, imposant un joc de timbres i tempos francament abassegador. Tot plegat des d’un repertori propi, complementat amb dues peces Sidney Bechet, pare del saxo soprano en el Jazz, i una altra de Kate Bush.

NNENNA FREELON

Nit d'estàndards

Nnenna Freelon, Nova Jazz Cava, Terrassa, 9 de març del 2018
Nnenna Freelon, Nova Jazz Cava, Terrassa, 9 de març del 2018

Nnenna Freelon, veu

Bill Anschell, piano

Joshua Ginsburg, contrabaix

Mario Gonzi, bateria


(Nova Jazz Cava, 9/3/2018) Gràcies a l'empatia escènica, la veu plàcida i infal·lible de Nnenna Freelon va oferir una actuació memorable, destacant entre d'altres la versió de Skylark, a duo amb el contrabaixista Josh Ginsburg, ...entre ocells, "pàjarus" i birds...



TERENCE BLANCHARD & THE E-COLLECTIVE
Un ple fins a la bandera


Terence Blanchard, Nova Jazz Cava, Terrassa, 15 de març del 2018
Terence Blanchard, Nova Jazz Cava, Terrassa, 15 de març del 2018

Terence Blanchard, trompeta, teclats i efectes

Charles Altura, guitarra 

Taylor Eigsti, piano i teclats 

David Ginyard, baix elèctric 

Joe Black, bateria 

Tondrae Kemp, veu 


(Nova Jazz Cava, 15/3/2018) Forta aposta del prolífic compositor i productor Terence Blanchard per la fusió d'arrels 'milesdavisianes'. La predisposició per l'electrònica i els seus modificadors no va amagar el talent dels joves músics que l'acompanyaven.


CHANO DOMÍNGUEZ & PAOLO FRESU
Un Festival feliç


Paolo Fresu, Nova Jazz Cava, Terrassa, 22 de març del 2018
Paolo Fresu, Nova Jazz Cava, Terrassa, 22 de març del 2018


Paolo Fresu, trompeta, fliscorn i efectes 

Chano Domínguez, piano


(Nova Jazz Cava, 22/3/2018) Poques coses fan tan feliç un festival com les estrenes. Un dels atractius del cartell era el duo entre Chano Domínguez i Paolo Fresu, o el que és el mateix, entre la síncope permanent i la sonoritat lírica, quasi cantada. La primícia va deixar una pila d'estàndards, sobretot monkians, pel gaudi d’un públic que omplia a vessar la Cava.



URI CAINE ENSEMBLE
"PLAYS GERSHWIN RHAPSODY IN BLUE"
Cloenda de categoria


Theo Bleckmann i Barbara Walker, Centre Cultural Terrassa, 23 de març del 2018
Theo Bleckmann i Barbara Walker, Centre Cultural Terrassa, 23 de març del 2018


Uri Caine, piano, direcció i arranjaments

Theo Bleckmann, veu i efectes

Barbara Walker, veu

Joyce Hammann, violí 

Ralph Alessi, trompeta 

Jon Irabagon, saxo tenor 

Mark Helias, contrabaix 

Jim Black, bateria


(Centre Cultural Terrassa, 23/3/2018) Com aquells àpats que, només pels postres, ja valen la pena, l'Uri Caine Ensemble ens va convidar a un concert, el cos central del qual, va interessar més que l'inicial anunci programàtic, una Rhapsody in Blue de George Gershwin plena de textures acústiques i dissonàncies, i la just càrrega de blues. 
L’excel·lència va venir amb un seguit d'estàndards que es van convertir en l'autèntic centre d'atenció. Les dues magnífiques veus hi van posar fantasia i bon humor, a banda de contribuir a la roda d'intensitats tímbriques, fins i tot poètiques, d'aquesta part del concert. Una genialitat i un encert per part de l'organització.