dijous, 25 setembre de 2014

JAZZALDIA 49 2014 (II)

René Marie, Donostia-San Sebastián 2014

23-Jul-2014

En un capvespre amb sol encara viu i enlluernador, s’ha donat el tret de sortida al Jazz Band Ball. És la presentació del Festival, amb quatre escenaris en marxa. Tot es mou en l’espai que agrupa els edificis del Kursaal i la platja de la Zurriola. Tres empostissats són pel Jazz i el més gran de tots, que presideix la pròpia platja, està dedicat a altres músiques. Enguany hi han convidat antigues figures del pop i el funk.

Bruce Barth, Donostia-San Sebastián 2014Entre tots els concerts, destaquen amb llum pròpia la cantant René Marie i la darrera sensació vinguda dels EUA, l’aclamat nonet Snarky Puppy. La primera en encetar el nostre recorregut –com sol passar, no haurem pogut ser a tot arreu- és la dolcíssima cantant René Marie, que sorprèn amb un trio encapçalat pel pianista Bruce Barth, un autèntic mestre de mestres. Segurament, el pilar bàsic que sustenta una vocalista són els seus acompanyants, i amb aquests, René Marie l’ha encertada de ple. Actuació meritòria la seva, no solament per la qualitat global, amb cert regust d’antigor tot recordant Billie Holiday, sinó pels condicionants ambientals, amb el sol directament a la vista, i tècnics, havent de mantenir un autèntic litigi contra la taula de so.

Jordi Gaspar amb Víctor De Diego, Donostia-San Sebastián 2014 (2)A l’escenari més petit hi tenim el saxofonista Víctor De Diego en format de trio sense piano, amb Jordi Gaspar al contrabaix, i la mà sedosa de Gonzalo Del Val a la bateria. Ens inunda d’estàndards ben cofats de solos encesos, superant sovint en intensitat el seu fraseig habitual. Al saxofonista basc, que treballa a Barcelona des de fa una eternitat, sempre se li endevina alguna alenada d’aire fresc. D’això se’n diu talent i dignitat. Avançada l’actuació, i en una poètica coincidència -el concert simultaniejava amb el de René Marie-, mentre De Diego finalitzava la seva versió del Begin The Beguine, la cantant encetava la mateixa peça de Cole Porter des de la seva terrassa, alleugerida finalment pel llebeig del crepuscle.

Gonzalo Del Val, Donostia-San Sebastián 2014Més tard, i mentre el groove intens i més aviat escadusser -molt hammond i pocs matisos- dels Ibrahim Electric rellevava Marie a l’escenari, el grup Snarky Puppy feia la seva aparició a la plaça gran del Kursaal. Allà mateix havia deixat anar el seu swing feia ben poc la Columbia Jazz Band, una reunió de músics que funcionen de manera semblant a la Locomotora Negra, la veterana big band catalana, encara força activa.

Chris Bullock, Mike Maher i Justin Stanton dels Snarky Puppy, Donostia-San Sebastián 2014Ja havíem sentit els Snarky Puppy en una altra ocasió aquest mateix estiu, i veníem força preparats per a la seva descàrrega. Es tracta d’una banda molt treballada, amb diversos punts forts pel que fa als solistes i un background molt potent, amb la percussió com a estrella. A Donostia, el grup va començar en tromba amb una activa participació dels vents, un dels actius més importants de la formació, però va semblar com si amb el transitar del concert anessin perdent gas. No deu ser gens fàcil, tampoc per a gent jove i plena d’energia, afrontar una gira d’un mes, amb actuacions cada dos o tres dies. En tot cas, el seu final va ser digne però sense la potència que els recordàvem. Potser és que esperaven amb més delit que nosaltres l’aparició de l’inefable George Clinton i el seu Parliament/Funkadelic a l’escenari de la platja.

Ricardo Rouse i Michael Hampton, Parliament-Funkadelic, Donostia-San Sebastián 2014El veterà cantant tancava la nit, amb una desfilada de personatges carnavalescos, i la seva música enfervorida i estupefaent. L’havia precedit sobre les mateixes fustes Ray Davies, exlíder de The Kinks...

Tonysha Nelson i Lashonda Clinton, Parliament-Funkadelic, Donostia-San Sebastián 2014

dimecres, 3 setembre de 2014

FREE ART ENSEMBLE & AGUSTÍ FERNÁNDEZ (Jamboree Jazz Club, Barcelona, 26-08-2014)

Free Art Ensemble & Agustí Fernández, Barcelona 26-8-2014

Agustí Fernández, piano i direcció

Julián Sánchez, trompeta i percussió

Pol Padrós, trompeta

Iván González, trompeta i direcció

Albert Cirera, saxo tenor

Oriol Fontclara, saxo alt

J. Manuel Leal “Tete”, saxo alt i flauta

Marc Cuevas, contrabaix

Alejandro “Wassylli” Granados, contrabaix

Sergio Díaz, bateria

Ivó Sans, bateria

Agustí Fernández, Barcelona 26-8-2014Resistint els embats del temps, cosa que poques formacions i projectes poden dir en l’actualitat, la Free Art Ensemble s’entesta a seguir alimentant les ànimes adormides del personal. Recentment, ha tornat a aixecar el cap amb una vetllada dintre del Mas i Mas Festival d’enguany, on han repassat les seves composicions recents. I a fe que han retrobat sensacions. Per mitjà d’aquest free jazz de tint colorista que empelten amb elements provinents del rock, la psicodèlia i la música tradicional, amb lleugers tocs de clàssica, van emocionar en el primer set de la vetllada del Jamboree.

Alejandro -Wassylli- Granados i Marc Cuevas, Barcelona, 26-8-2014El mestratge i l’esperit cooperatiu d’Agustí Fernández semblen garantir d’entrada la continuïtat del projecte. Tanmateix, el repartiment de responsabilitats ha fet sort entre els components d’aquest grup. Vull dir que, tot i l’argamassa integradora que aporta el pianista, la música que vam poder sentir s’endevina prou consistent per a mantenir-se i, fins i tot, créixer per sí sola. Aquesta circumstància es va veure reflectida en la conducció de les peces. El trompetista Iván González va dirigir bona part del set en el que vam ser presents, combinant-se amb el propi Agustí Fernández.

Free Art Ensemble & Agustí Fernandez, Barcelona, 26-8-2014Estem d’acord que, per a l’espectador, obrir la porta del Free resulti una activitat no exempta de riscos. Cal un canvi de xip i preparar l’aterratge en espais incerts, on tot sembla possible. Tanmateix, també podem dir que es tracta d’una activitat gratificant, on el present es gaudeix amb fruïció i, com els bons caldos, el post-concert deixa un regust aromàtic, molt persistent.

Agustí Fernández i José Manuel Leal, Barcelona, 26-8-2014El set va consistir en un sol tema d’uns 40 minuts de durada, acompanyat d’un bis que es va allargar fins gairebé els 15. El que vam sentir prioritza diverses coses, segons el moment. Normalment, la tendència és començar oferint combinacions de textures, tant és de quina banda provenen, si de la percussió, dels vents o del contrabaix. Tot seguit, hi ha entrades a base de duos o trios, que finalment acaben en un esclat, en un tutti. El component melòdic va ser minso però va existir. Sovint hi va tenir cabuda, però sempre a base de riffs breus. La tensió es va veure reflectida en tots els passatges, i la intensitat es va repartir calculadament. En aquesta primera peça de 40 minuts, saxos i trompetes van anar incorporant-se lentament i amb molta cura, fins a construir un crescendo on es va poder apreciar la potència d’una secció rítmica amb dos contrabaixos i dues bateries. Una senya d’identitat que, no per molt coneguda en el món del free, deixa de ser un actiu de gran valor per aquest grup.

Alejandro Granados i Marc Cuevas (contrabaix) amb Julián Sánchez i Pol Padrós (trompeta) i Oriol Fontclara (saxo alt), Barcelona 26-8-2014En el camí, vam topar amb un espai per al blues, un blues iniciat amb molta tensió i estovat després gràcies a un solo de flauta travessera. La flauta va començar a escampar harmònics mentre les trompetes irrompien amb sordina, i van aflorar les textures altre cop. El passatge va continuar amb un trio dels dos contrabaixos i el tenor, on s’afegien després els saxos alts, aterrant tot seguit en un món de sensibilitat extrema. És aquí on es desemboca en les flaires quasi religioses d’una setmana santa andalusa i, si em permeteu (Gil Evans que estàs en el cel), milesdavisiana.

Alejandro Granados, Marc Cuevas i Sergio Díaz, Barcelona 26-8-2014El bis, després d’una bona dosi d’insistència per part del públic, ens va deparar una estructura semblant, tot i que molt més enèrgica i rockera. En primer lloc van ser un cop més les textures, ara des de la trompeta, per passar després a un seguit d’esclats ben treballats, en els que la percussió, com en tota la vetllada, hi va tenir un paper preponderant.

Free Art Ensemble, Barcelona, 26-8-2014