dimecres, 11 d’abril de 2018

TIÉBÉLÉ - Aridane Martín Quartet

(Auto-editat, 2017)

Disseny Mireia Tramunt
Aridane Martín, vibràfon i composició
Octavio Hernández, guitarra
Pedro Campos, contrabaix
Jose Benítez, bateria


Sinead Cormican, violí 1
Ismael Cabaleiro, violí 2
Elena Martínez, viola
Carla Peña, violoncel

Elisabet Raspall, piano
Jon Robles, saxo soprano

Disseny Felo Monzón
01 Looking for Charlotte
02 Moon Rice
03 The longest journey
04 The Place
05 Words I don’t remember
06 Tiébélé
07 The tree island

Bonus tracks disc “Mireia Tramunt”

08 Looking for Charlotte
09 The longest journey

Bonus tracks disc “Felo Monzón”

08 Para Víctor (Jon Robles)
09 The longest journey (vibràfon solo)

Gravat a Laietana Studios per Jordi Vidal
Disseny: Mireia Tramunt / Felo Monzón


Amb la mirada a Tiébélé, l’enclavament geogràfic de Burkina Faso on les cases de fang, palla i fusta atrauen el visitant, el vibrafonista de Las Palmas de Gran Canaria, Aridane Martín, ha confegit el seu primer disc. Un projecte lluminós i clar que emparella la generositat de la música amb un cover art igualment brillant. Es tracta de dos dissenys diferents per part de dos artistes també canaris: Mireia Tramunt i Felo Monzón. No cal dir que l'important esforç d'edició que s'ha fet, obliga a recomanar el disc també per la proposta estètica, que inclou un petit Art Book amb la interpretació plàstica de cada cançó per part de tots dos artistes.

Si deixem la part visual, i ens centrem en la dimensió auditiva, no sé si Red NorvoMilt Jackson, o algun altre dels que als anys 50 es van aventurar amb la “Third Stream” (Tercera via), haurien signat la música d’Aridane Martín, però la veritat és que el contingut sembla despreocupat d’aquestes arrels, i no en canvi la forma: composicions netes, execució curosa i respecte quasi quirúrgic pel pentagrama.

Aquest antic alumne de Marc Miralta al Conservatori del Liceu de Barcelona ha editat dues versions del mateix disc, cadascuna amb dues pistes més. Al disc dissenyat per Mireia Tramunt, s’hi han afegit dos duos amb l'Elisabet Raspallque ha posat la seva categoria per apadrinar el disc. Es tracta dels temes "Looking for Charlotte” i “The Longest Journey”. La pianista també brinda un altre duo amb Aridane Martín a la balada “Words I don’t remember”. L’altre padrí, en Jon Robles, apareix a “Tiébélé”, una peça rica i especialment atractiva pels seus salts rítmics, i també a la primera de les pistes afegides al disc dissenyat per Felo Monzón, de nom “Para Victor”, una cançó del propi saxofonista i l'única de tot el repertori que no és del líder. La segona pista afegida d'aquest disc es reserva per a “The longest journey”, que s’erigeix com l'únic solo integral de vibràfon de tota la gravació. El quartet de corda té notables intervencions tant a “The place”, un peça amb aires pop-rock, com a “Tiébélé”, cançó central del disc. En total, i en diversos moments de l'enregistrament, es reuneixen fins a 9 músics alhora.

Disseny a banda, la producció també és excel·lent, i la gravació, posterior mescla i masterització, una altra obra d’art en mans d’uns dels millors de l’ofici, en Jordi Vidal i en David Casamitjana.  Som, doncs, davant d’una estrena ben pensada, executada de manera brillant, i en una edició singularment exòtica.

dissabte, 31 de març de 2018

LLENGUATGE COMÚ



GONZALO DEL VAL TRIO
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-març-2018

Marco Mezquida, piano i objectes
David Mengual, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria

Gairebé tres anys després de presentar, al mateix Vinseum, algunes de les peces del disc Koiné, aleshores encara pendent de gravar, el trio del bateria Gonzalo del Val ha tornat per a oferir-lo sencer. Temps després de la seva publicació, el repertori no només ha crescut, sinó que ha evolucionat cap a espais més lliures i eteris. Passejades, tombs, revolts... camins inèdits i, tanmateix, familiars. Tècnicament molt exigits, els solistes s’han mostrat també més intensos, fins i tot en la calma, mentre el llenguatge comú continua sent la cançó, autèntic nus de tot plegat. 


Fou aquesta la inclinació del concert que el Jazz Club programava com a tercera i darrera entrega del mini-cicle de trios que es va iniciar el passat mes de febrer. El tercer trio, doncs, ens retornava a Vilafranca una formació molt apreciada, tant pels seus viatges musicals com per les seves tonalitats impressionistes. Un grup que ofereix una connexió emocional molt singular, bastida des de la pulsió perfeccionista, i alhora enèrgica, de tots tres executants.


A voltes amb aquesta intensitat tan madura, vam descobrir peces com ‘Latin genetics’, una novetat que, enfocada com una suite en diversos moviments, ens va fer viatjar des dels orígens africans fins a l’actualitat més poètica de la música popular. El sentit repertori llatí ens va portar una versió de ‘Piensa en mi’, la cançó popularitzada per Chavela Vargas, que van dedicar a la recentment desapareguda Lídia Bosch. El concert va oferir la possibilitat de sentir novament a Vilafranca el pianista Marco Mezquida, en un dels punts àlgids de la seva carrera recent, i el contrabaixista i compositor David Mengual amb una altra de les importants formacions en què participa.


dissabte, 24 de març de 2018

AMB MÀ DE SEDA


MICHAEL KANAN TRIO
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès17-març-2018


Michael Kanan, piano
Dee Jay Foster, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria

Podem fer que no, que ens és igual. Que, fet i fet, només és un altre pianista, un altre trio, un altre que ens toca 'Moon River' i 'Summertime'. Però segur que si anem per aquí no l'encertarem. 

Invocant vells eslògans, Michael Kanan és el que se'n diu un músic fet als USA. I això, parlant de Jazz, i tal com proclamava sempre l'enyorat Francesc Vila, ja és categoria. Quan el veus a l'escenari, amb aquell posat de "tranquils, que això anirà bé", sembla dir que ha vingut a fer-nos feliços. Hem d'admetre que l'art de dominar l'escena, també en un concert de jazz, exerceix encara un efecte balsàmic sobre l'espectacle i els espectadors.

I dissabte no va ser menys. Quan fa vora de 10 anys, el pianista arribava per primer cop a Can Rigol, a Begues, per a impartir les seves classes al seminari de Jazz (Begues Jazz Camp) que s'hi celebra a l'estiu, segurament no pensava que criaria aquestes arrels mediterrànies. Però com molts d'altres, torna sempre que pot, i fruit d'aquest intercanvi ha nascut Love Them Madly, el disc que ha gravat amb el seu trio d'aquí.

Al petit Auditori del Vinseum tot va desprendre empatia. Un punt de dolcesa, atac mesurat, pulsació gentil i, malgrat tot, un fraseig ben viu. El pianisme d’aquest bostonià alt i robust no va comportar cap bogeria, com la que anuncia el disc, i tampoc no es va traduir en estridència. Algú va pensar en Oscar Peterson, en l'enginy dels seus acords, en la seva habilitat pel swing, la importància dels silencis ...

Duke Ellington, Billy Strayhorn, Gershwin, Mancini, van farcir el repertori, que comptà amb l'expressivitat de Dee Jay Foster, sovint cargolat sobre el contrabaix, i el toc sòlid i mal·leable del Guillem Arnedo a la bateria.

Una sessió de clàssics amb mà de seda.


dimecres, 28 de febrer de 2018

BEIGE - Sergi Sirvent Smooth Trio

(selffISH Records, 2017)

Sergi Sirvent, piano i producció
Manel Fortià, contrabaix
Òscar Domènech, bateria

Gravat a Laietana Studios, 20-jul-2017, per Jordi Vidal
Disseny de portada: Meritxell Ozcáriz

01 SUS
02 CRYPTOGRAM
03 NARDIS
04 BODY AND SOUL
05 BLUES CHANGES
06 MEA BURRO
07 MEA CULPA
08 SMOOTHIE
09 PIPA
10 TOTEM


Ni carn ni peix. Beige és el color del no res. No és gairebé ni color. És una expressió tediosa, un glop de cafè amb llet amb massa llet, un núvol flonjo i groguenc, una bufanda de seda o un acudit poc enginyós. És un gris il·luminat de groc, una equidistància boi convençuda, una ombra dins la claror.

És música que sent enveja d’ella mateixa. Com el fum de pipa que no s’acaba d’esvair i, cargolant-se, et perfuma la bufanda. Aquesta música descaradament exquisida, aquest mainstream, malgrat tot, vigorós, és el disc que capitaneja en Sergi Sirvent junt amb un parell d’artistes de la calma. Música tranquil·la, però no laxa, pels que bufen el seu propi serrell. Pels que riuen entre línies, pels que volen nedar nus, pels que fumen acolorint bufandes blanques, ara que fumar ja no és mainstream.

I com que no hi ha ironia sense acudit, la música és la que ens ho porta tot, la realitat i la fantasia. Tot mena, en aquest disc, al discurs desenfadat, al somriure entre dents. Ningú no ho diria, però cada peça del disc recorda aquest color de bellesa fugissera. Sembla haver nascut d’un rampell, però no som davant d’un disc fet tal com raja. Som davant d’una pintura antiga que algú ha retocat amb un pinzell insòlit, i alhora formidable.

Sergi Sirvent, músic tot-terreny, pianista, trompetista, compositor, i fins on jo sé, cantant guitarrista, ens ha tornat a sorprendre amb un altre dels seus treballs genials. Escortat pel so net i profund del Manel Fortià i les aportacions, sempre sumatòries, de l’Òscar Domènech, ens deixa una petita joia auditiva, servida amb alta qualitat tècnica i amb cert sentit de l’humor. 

Ara que està tant de moda fer spoilers, jo no en faré ni un. El disc mereix diverses audicions i farà bé l’atrevit oient de no deixar-se enganyar per allò tan tòpic que envolta l’smooth jazz, que diu que és música d’ascensor. Com si als ascensors hi hagués música. Totes les peces són originals llevat dels dos estàndards que reconeixereu de seguida, i dels que tampoc no us en podeu perdre l’arranjament. Ull viu!

diumenge, 25 de febrer de 2018

UN NIU D’EMOCIONS


Gorka Benítez, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-feb-2018
Gorka Benítez, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-feb-2018


GORKA BENÍTEZ TRIO
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-febrer-2018

Gorka Benítez, saxo tenor i flauta travessera
Dani Pérez, guitarra elèctrica i efectes
David Xirgu, bateria

La inevitable presència del dol. Admetre’l, situar-lo i explicar-lo amb serenor. Tant recent com injusta, la pèrdua de la Lídia Bosch, una de les persones que més ha fet per la música en directe i pel Jazz en els darrers anys a Vilafranca, ha commogut tothom. Just després que Xavier Fernández, espòs de la Lídia i company de junta al Jazz Club, hagués dirigit unes breus paraules per a recordar-la, en Gorka Benítez enfilava, audaç i sencer, el seu solo de presentació. Amb els companys pràcticament immòbils a l’escenari, va saber recollir tota la serenor, i la sorpresa, en la que havia quedat la sala.

La primera visita del músic basc a l'Auditori del Vinseum era una mena de repte per a ell, i va constituir una prova més del poder d'atracció de la música popular. La cançó, la melodia en definitiva, va marcar un concert ple de tics rockers administrats amb la intensitat i la força justes. Camaleònics tots tres, els solistes van transitar per territoris familiars, enaltint aquest disc “Salalagua” que no ha vist encara la llum, però que alguns ja frisem per tenir a les mans. Tan personal fou tot plegat que costava identificar ritmes, fins i tot de tan universals com el vals (encara ric amb la broma sobre l’afició dels bascos per les ranxeres), o com el calypso, gairebé imperceptible entre les notes de la peça que dóna nom al disc, una de les dues on el líder va emprar la flauta travessera.

Dani Pérez, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-feb-2018
Dani Pérez, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-feb-2018


En Dani Pérez, tan aviat Hendrix com Satriani (gràcies, Jaume), però sempre ell mateix, ens va fer venir a la memòria la sonoritat dels power trios. La força expressiva del David Xirgu va lligar un recital d’històries que el Gorka Benítez, -el caràcter per davant de tot, tal com ha de ser-, ha fabricat amb sentiment i bones dosis d’humor. Saxofonista, flautista i compositor, Gorka Benítez fa anys que treballa el trio amb guitarra i, amb el temps, ha assolit una sonoritat singular. És el resultat d’una intensa feina cromàtica, que abasta des del so abrupte i aspre del seu tenor fins les textures electròniques de la guitarra, passant pels colors que dibuixa als cuiros i plats el seu soci de l'ànima, David Xirgu.

David Xirgu, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-feb-2018
David Xirgu, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-feb-2018