dissabte, 19 de maig de 2018

37è FESTIVAL DE JAZZ DE TERRASSA

Ha arribat el mes de març, i per ajudar-nos a aparcar la lluita per la vida que tenim entre mans, dia sí dia també, ha arribat amb forces renovades un dels esdeveniments emblemàtics del calendari jazzístic català. Hi hem fet sis visites. Una tria de concerts que ens ha fet molt feliços, i no només per la música. Aquí van les proves del nostre retrobament anual amb Terrassa.

DONNY McCASLIN QUARTET

"BEYOND NOW"

Contundent i emocionant

Donny McCaslin amb Nate Wood, Nova Jazz Cava, Terrassa, 16 de març del 2018
Donny McCaslin amb Nate Wood, Nova Jazz Cava, Terrassa, 16 de març del 2018

Donny McCaslin, saxo tenor

Jason Lindner, piano i teclats
Jonathan Maron, baix elèctric
Nate Wood, bateria i veu


(Nova Jazz Cava, 16/3/2018) Generosa, extremada i rica visita de Donny McCaslin que s'esperava amb expectació, sobretot per part d'una bona colla de fans de David Bowie (1947-2016), reunits arran de la coneguda, i reconeguda, participació del quartet en el disc de comiat del músic britànic, Blackstar. So musculat, Jazz-Rock controladament electrònic, atractiu discurs solista, i una banda que va jugar magistralment amb les intensitats fins a fer-nos cridar.



ÉMILE PARISIEN & VINCENT PEIRANI

Inici fulgurant

Émile Parisien i Vincent Peirani a la Nova Jazz Cava, 8 de marçc de 2018
Émile Parisien i Vincent Peirani a la Nova Jazz Cava, 8 de marçc de 2018

Vincent Peirani, acordió cromàtic

Émile Parisien, saxo soprano


(Nova Jazz Cava, 8/3/2018) Amb una autèntica exhibició tècnica, la sensibilitat d’aquest duo obria el cartell de concerts, amb permís del saxofonista i clarinetista Gabriel Amargant, que havia actuat amb el seu trio la nit abans, a la inauguració. El duo de solistes va connectar amb la música simfònica europea, imposant un joc de timbres i tempos francament abassegador. Tot plegat des d’un repertori propi, complementat amb dues peces Sidney Bechet, pare del saxo soprano en el Jazz, i una altra de Kate Bush.

NNENNA FREELON

Nit d'estàndards

Nnenna Freelon, Nova Jazz Cava, Terrassa, 9 de març del 2018
Nnenna Freelon, Nova Jazz Cava, Terrassa, 9 de març del 2018

Nnenna Freelon, veu

Bill Anschell, piano

Joshua Ginsburg, contrabaix

Mario Gonzi, bateria


(Nova Jazz Cava, 9/3/2018) Gràcies a l'empatia escènica, la veu plàcida i infal·lible de Nnenna Freelon va oferir una actuació memorable, destacant entre d'altres la versió de Skylark, a duo amb el contrabaixista Josh Ginsburg, ...entre ocells, "pàjarus" i birds...



TERENCE BLANCHARD & THE E-COLLECTIVE
Un ple fins a la bandera


Terence Blanchard, Nova Jazz Cava, Terrassa, 15 de març del 2018
Terence Blanchard, Nova Jazz Cava, Terrassa, 15 de març del 2018

Terence Blanchard, trompeta, teclats i efectes

Charles Altura, guitarra 

Taylor Eigsti, piano i teclats 

David Ginyard, baix elèctric 

Joe Black, bateria 

Tondrae Kemp, veu 


(Nova Jazz Cava, 15/3/2018) Forta aposta del prolífic compositor i productor Terence Blanchard per la fusió d'arrels 'milesdavisianes'. La predisposició per l'electrònica i els seus modificadors no va amagar el talent dels joves músics que l'acompanyaven.


CHANO DOMÍNGUEZ & PAOLO FRESU
Un Festival feliç


Paolo Fresu, Nova Jazz Cava, Terrassa, 22 de març del 2018
Paolo Fresu, Nova Jazz Cava, Terrassa, 22 de març del 2018


Paolo Fresu, trompeta, fliscorn i efectes 

Chano Domínguez, piano


(Nova Jazz Cava, 22/3/2018) Poques coses fan tan feliç un festival com les estrenes. Un dels atractius del cartell era el duo entre Chano Domínguez i Paolo Fresu, o el que és el mateix, entre la síncope permanent i la sonoritat lírica, quasi cantada. La primícia va deixar una pila d'estàndards, sobretot monkians, pel gaudi d’un públic que omplia a vessar la Cava.



URI CAINE ENSEMBLE
"PLAYS GERSHWIN RHAPSODY IN BLUE"
Cloenda de categoria


Theo Bleckmann i Barbara Walker, Centre Cultural Terrassa, 23 de març del 2018
Theo Bleckmann i Barbara Walker, Centre Cultural Terrassa, 23 de març del 2018


Uri Caine, piano, direcció i arranjaments

Theo Bleckmann, veu i efectes

Barbara Walker, veu

Joyce Hammann, violí 

Ralph Alessi, trompeta 

Jon Irabagon, saxo tenor 

Mark Helias, contrabaix 

Jim Black, bateria


(Centre Cultural Terrassa, 23/3/2018) Com aquells àpats que, només pels postres, ja valen la pena, l'Uri Caine Ensemble ens va convidar a un concert, el cos central del qual, va interessar més que l'inicial anunci programàtic, una Rhapsody in Blue de George Gershwin plena de textures acústiques i dissonàncies, i la just càrrega de blues. 
L’excel·lència va venir amb un seguit d'estàndards que es van convertir en l'autèntic centre d'atenció. Les dues magnífiques veus hi van posar fantasia i bon humor, a banda de contribuir a la roda d'intensitats tímbriques, fins i tot poètiques, d'aquesta part del concert. Una genialitat i un encert per part de l'organització.

diumenge, 13 de maig de 2018

UNS ‘JAZZ MESSENGERS’ LLATINS


Guillermo Calliero amb Martín Laportilla, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 5-maig-2018
Guillermo Calliero amb Martín Laportilla, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 5-maig-2018
GUILLERMO CALLIERO QUINTET
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 5 de maig del 2018

Guillermo Calliero, trompeta i fliscorn
Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet en SI b
Federico Mazzanti, piano
Martin Laportilla, baix elèctric
Nicolás Correa, bateria

Acomboiat per les arrels portenyes i sud-americanes del seu trio, i compartint davantera amb un dels solistes més brillants de casa nostra, el trompetista argentí Guillermo Calliero presentà el projecte S.A.P.South American Project. El concert va gaudir d’una exitosa rebuda entre el públic que gairebé omplia l'auditori, entre el que s’hi comptava una representació de trompetistes del territori. La unanimitat dels aplaudiments, i la seva insistència, va fer que el grup oferís un segon bis, cosa poc o gens freqüent en aquest cicle de concerts.

L’èxit tanmateix té la seva explicació si recordem una mica la història del jazz, i els elements que van convergir dissabte dalt l’escenari. A banda de les tonades llatines que tanta calidesa desprenen, i del bon humor regnant entre els intèrprets, la formació de quintet del tipus “Jazz Messengers”, és a dir, amb un instrument de canya i un altre d’embocadura, o si ho preferiu, un de “tou” i l’altre de metàl·lic, ofereix unes sonoritats de gran riquesa i no poca familiaritat. Si a més, aquest solistes són decidits i intrèpids, el còctel ha de donar per força un resultat del tot estimulant.
Gabriel Amargant, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 5-maig-2018
Gabriel Amargant, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 5-maig-2018

La concurrència va entrar al concert a poc a poc. Entre tangos, candombes i chacareras, tots els ritmes van passar pel hardbop, un sedàs que va resultar molt més que creïble. L’espai que construïa la rítmica, també amb sambes i boleros, l’aprofitaven fins al darrer compàs, Amargant i Calliero, brillant el primer amb el tenor i finíssim amb el clarinet, i el segon alternant amb igual inventiva la trompeta i el fliscorn, en una bona demostració de tremp i control.

El repertori de versions llatines fou ben contrapuntat amb peces de composició pròpia, com Milonjazz o CSK Blues, i també va comptar amb una cançó de Bobby Shew, Street of Dreams, mestre i referent estilístic de Calliero.

dimarts, 1 de maig de 2018

PERCUSSIÓ CROMÀTICA

Marc Miralta, Joan Martí i Valentí Querol

HUMAN VIBES
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14 d'abril 2018


Marc Miralta, vibràfon
Joan Martí, contrabaix
Valentí Querol, bateria


La capacitat de fer música per part dels humans és tan antiga que, sense voler, li donem carta de naturalitat. Els sons vocals i la percussió, tant d'objectes com de diverses parts del cos entre elles, foren dels primers recursos utilitzats per la civilització. En aquest sentit, assistir a l'actuació d'un vibràfon solista resulta tot un exercici de connexió amb la història: hi trobem la més primitiva de les sonoritats elevada a la més alta qualificació tecnològica. Ritme i melodia d'un sol glop. El nom Human Vibes deu venir d'això.


El mateix Marc Miralta ho comentava en acabar, i afegia: solament puc fer quatre notes alhora, i l’esforç del solista, en una formació com aquesta, és gran. En el decurs dels vuitanta minuts anteriors, a l’Auditori de Vinseum, havíem pogut sentir tots els timbres possibles d'aquest conjunt de làmines metàl·liques. Una simfonia de tocs agermanats amb els de l'altre percussionista de la vetllada, el baterista Valentí Querol, quintinenc de residència i sadurninenc de naixement, que també va donar una versió molt cromàtica dels seus plats i cuiros. Oferiren un bon grapat d’estàndards amb la intermediació de Joan Martí al contrabaix, un instrument força més avançat, si hem de seguir parlant d’història. Sense cap mena de dubte, aquest diàleg entre percussionistes fou el gran atractiu del concert.


Llaminera recompensa davant d’una nova atzagaiada del destí, aquest cop amb la pèrdua d'un expresident del Jazz Club Vilafranca i gran amant d’aquesta música, en Josep Llàcer. Circumstància coneguda per alguns dels assistents, de tant recent, en anunciar-la Pere Anton Bolet, també expresident de l’entitat, en un breu parlament abans de començar. Que el Jazz t'acompanyi, Josep.

dimecres, 11 d’abril de 2018

TIÉBÉLÉ - Aridane Martín Quartet

(Auto-editat, 2017)

Disseny Mireia Tramunt
Aridane Martín, vibràfon i composició
Octavio Hernández, guitarra
Pedro Campos, contrabaix
Jose Benítez, bateria


Sinead Cormican, violí 1
Ismael Cabaleiro, violí 2
Elena Martínez, viola
Carla Peña, violoncel

Elisabet Raspall, piano
Jon Robles, saxo soprano

Disseny Felo Monzón
01 Looking for Charlotte
02 Moon Rice
03 The longest journey
04 The Place
05 Words I don’t remember
06 Tiébélé
07 The tree island

Bonus tracks disc “Mireia Tramunt”

08 Looking for Charlotte
09 The longest journey

Bonus tracks disc “Felo Monzón”

08 Para Víctor (Jon Robles)
09 The longest journey (vibràfon solo)

Gravat a Laietana Studios per Jordi Vidal
Disseny: Mireia Tramunt / Felo Monzón


Amb la mirada a Tiébélé, l’enclavament geogràfic de Burkina Faso on les cases de fang, palla i fusta atrauen el visitant, el vibrafonista de Las Palmas de Gran Canaria, Aridane Martín, ha confegit el seu primer disc. Un projecte lluminós i clar que emparella la generositat de la música amb un cover art igualment brillant. Es tracta de dos dissenys diferents per part de dos artistes també canaris: Mireia Tramunt i Felo Monzón. No cal dir que l'important esforç d'edició que s'ha fet, obliga a recomanar el disc també per la proposta estètica, que inclou un petit Art Book amb la interpretació plàstica de cada cançó per part de tots dos artistes.

Si deixem la part visual, i ens centrem en la dimensió auditiva, no sé si Red NorvoMilt Jackson, o algun altre dels que als anys 50 es van aventurar amb la “Third Stream” (Tercera via), haurien signat la música d’Aridane Martín, però la veritat és que el contingut sembla despreocupat d’aquestes arrels, i no en canvi la forma: composicions netes, execució curosa i respecte quasi quirúrgic pel pentagrama.

Aquest antic alumne de Marc Miralta al Conservatori del Liceu de Barcelona ha editat dues versions del mateix disc, cadascuna amb dues pistes més. Al disc dissenyat per Mireia Tramunt, s’hi han afegit dos duos amb l'Elisabet Raspallque ha posat la seva categoria per apadrinar el disc. Es tracta dels temes "Looking for Charlotte” i “The Longest Journey”. La pianista també brinda un altre duo amb Aridane Martín a la balada “Words I don’t remember”. L’altre padrí, en Jon Robles, apareix a “Tiébélé”, una peça rica i especialment atractiva pels seus salts rítmics, i també a la primera de les pistes afegides al disc dissenyat per Felo Monzón, de nom “Para Victor”, una cançó del propi saxofonista i l'única de tot el repertori que no és del líder. La segona pista afegida d'aquest disc es reserva per a “The longest journey”, que s’erigeix com l'únic solo integral de vibràfon de tota la gravació. El quartet de corda té notables intervencions tant a “The place”, un peça amb aires pop-rock, com a “Tiébélé”, cançó central del disc. En total, i en diversos moments de l'enregistrament, es reuneixen fins a 9 músics alhora.

Disseny a banda, la producció també és excel·lent, i la gravació, posterior mescla i masterització, una altra obra d’art en mans d’uns dels millors de l’ofici, en Jordi Vidal i en David Casamitjana.  Som, doncs, davant d’una estrena ben pensada, executada de manera brillant, i en una edició singularment exòtica.

dissabte, 31 de març de 2018

LLENGUATGE COMÚ



GONZALO DEL VAL TRIO
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-març-2018

Marco Mezquida, piano i objectes
David Mengual, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria

Gairebé tres anys després de presentar, al mateix Vinseum, algunes de les peces del disc Koiné, aleshores encara pendent de gravar, el trio del bateria Gonzalo del Val ha tornat per a oferir-lo sencer. Temps després de la seva publicació, el repertori no només ha crescut, sinó que ha evolucionat cap a espais més lliures i eteris. Passejades, tombs, revolts... camins inèdits i, tanmateix, familiars. Tècnicament molt exigits, els solistes s’han mostrat també més intensos, fins i tot en la calma, mentre el llenguatge comú continua sent la cançó, autèntic nus de tot plegat. 


Fou aquesta la inclinació del concert que el Jazz Club programava com a tercera i darrera entrega del mini-cicle de trios que es va iniciar el passat mes de febrer. El tercer trio, doncs, ens retornava a Vilafranca una formació molt apreciada, tant pels seus viatges musicals com per les seves tonalitats impressionistes. Un grup que ofereix una connexió emocional molt singular, bastida des de la pulsió perfeccionista, i alhora enèrgica, de tots tres executants.


A voltes amb aquesta intensitat tan madura, vam descobrir peces com ‘Latin genetics’, una novetat que, enfocada com una suite en diversos moviments, ens va fer viatjar des dels orígens africans fins a l’actualitat més poètica de la música popular. El sentit repertori llatí ens va portar una versió de ‘Piensa en mi’, la cançó popularitzada per Chavela Vargas, que van dedicar a la recentment desapareguda Lídia Bosch. El concert va oferir la possibilitat de sentir novament a Vilafranca el pianista Marco Mezquida, en un dels punts àlgids de la seva carrera recent, i el contrabaixista i compositor David Mengual amb una altra de les importants formacions en què participa.