 |
| Paquito D'Rivera |
PAQUITO D’RIVERA & BMB
Auditori de Barcelona (22/10/2023)
Jornada quasi reivindicativa de la Banda Municipal de Barcelona amb un convidat d’excepció, el músic cubà Paquito D’Rivera. La BMB és una formació que fa molts anys que treballa de manera excel·lent i es pot dir que a hores d’ara té una fiabilitat artística granítica. Com una orquestra simfònica. Per això, els elogis en les presentacions del seu director, José R. Pascual-Vilaplana, van sonar del tot merescuts, i necessaris.
La participació del quartet
BCN Clarinet Players (nascuts de la pròpia
BMB), va posar un punt d’excel·lència a l’esdeveniment, més enllà de l’anecdotari de
D’Rivera, que va enllaçar el bon humor de la seva etapa al circ dels anomenats “Payasos de la tele” (
Gabi, Fofo i Miliki) amb peces de gran transcendència, com el concert per a clarinet, trio de jazz i banda, de
Daniel Freiberg, “Crónicas latinoamerianas”. Una cloenda de categoria per a una vetllada entranyable.
 |
| Paquito D'Rivera amb els BCN Clarinet Players i la BMB |
---- ooOoo ----
SYLVIE COURVOISIER – MARY HALVORSON
 |
| Sylvie Courvoisier (piano), Mary Halvorson (guitarra i electrònica) |
Auditori Conservatori del Liceu, Barcelona (25/10/2023)
Només amb la sonoritat dels dos
instruments harmònics, la sala ja s’omplia sola. Era igual que hi hagués més o
menys públic. Entre la delicadesa i la rauxa, la psicodèlia feia festa major, i
mai hi va haver un xoc per culpa de l’electrònica, sempre tan mesurada com
eloqüent, centrada majoritàriament en els overdubbings.
 |
| Mary Halvorson |
 |
| Sylvie Courvoisier |
Presentaven el disc Searching for the Disappearing Hour, un treball ple de riffs que ens feia venir al cap la passejada de dues ànimes sensibles, tot donant-se la mà. Unes ànimes que en cap moment van iniciar una cursa per arribar, no sabria dir on, però que sí que van voler sacsejar l’ambient posant-hi bon humor, com quan van connectar forçadament la peça homònima del disc (que gira al voltant de la idea d'un rellotge desdibuixat) amb l’esquetx “Ministry of Silly Walks” dels Monty Python, que ha servit ocasionalment per al disseny de rellotges. Ja ho hem dit: forçadament!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada