Iniciem la nostra 13a. estada en 14 anys de Festival amb un retorn als vells temps, tant pel que fa a la fórmula del Jazz Band Ball (seguit d'actuacions gratuïtes a l'aire lliure) com per l'aparició de la climatologia típica del País Basc: pluja i fresca a dojo.
Miroslav Vitous (Imma Casanellas) |
Terje Rypdal (Imma Casanellas) |
Mentre es prepara l'actuació estrella de Patti Smith, ens reunim amb tota la "penya" fotojazzaera" per a escoltar la proposta del trio format pel guitarrista Terje Rypdal, amb l'eclèctic Miroslav Vitous al contrabaix i Gerald Cleaver a la bateria. L'entorn elèctric (i electrònic), la guitarra de rock i una atmosfera nòrdica, han fet que els que hem crescut en el rock progressiu dels 70 ens hàgim sentit realment còmodes. Amb el pioner Vitous calçant un contrabaix reduït (com si fos un cel·lo), amb el so modificat i encarregant-se ell mateix de proveir les ambientacions de fons, teclat a banda, hem tingut uns moments realment exquisits amb els solos de Rypdal. Un bon començament que ha tingut continuació amb la cantant lapona Mari Boine, que ha completat una actuació feliç: música tribal i hipnòtica, plena de referències a les nacions sense estat.
Per acabar, i gràcies a la insistència de l'amic Davit, hem pogut accedir la la zona "Hospitality" (lateral de l'Escenario Verde, a la mateixa platja de la Zurriola) i observar de ben a prop l'actuació multi-disciplinar de la Shibuza Shirazu Orchestra. Una barreja cultural japonesa, amb la música com a fil conductor, on hem pogut veure dansa, pintura, amb bona dosi de teatre i fins i tot, l'aparició d'un drac voleiant per sobre dels caps. Musicalment hem de parlar de gèneres com l'Ska, amb apunts de les bandes balcàniques (Goran Bregovic?), tot cuinat des d'una banda amb 2 bateries i una percusionista i cantant, amb una bona dosi de vents i solistes acceptables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada