 |
El saxofonista cubà ARIEL BRÍNGUEZ obria amb el seu quintet el nostre segon dia de Festival, tot desplegant un repertori de cançons de compositors de l'illa caribenya. La magnífica sonoritat dels saxos i la bona concepció de les peces no van arribar sempre amb la claredat desitjada, probablement per la durada d'alguns solos, i també per la poca concreció dels molts episodis on hi participaven tots cinc músics a l'hora. |
 |
El contrabaixista PABLO MARTÍN CAMINERO ens ha dut la seva proposta de fusió amb el Flamenc, no sense un simpàtic toc d'humor. Molta consistència al darrera, amb el pianista Moisès Sánchez aportant moments brillants, i suficiència dels dos metalls (Carlos Martín #trombó i Ariel Brínguez #saxotenor) per a configurar una actuació molt convincent, tot i estar desprovista de la majoria de textures natives del Flamenc. |
El pianista GONZALO RUBALCABA, sempre tan preocupat per anar-se'n del guió de la música cubana, aquest cop n'ha volgut fugir amb una cantant engrescadora, però excessivament desorientada en les tonalitats. La solitud del duo la va deixar musicalment despullada davant del públic de la Trini, que s'aixoplugava com podia de l'insistent sirimiri que no parava de caure. Estic segur que, a trio, AYMÉE NUVIOLA hauria estat ben bé una altra.
Amb 79 primaveres, CHUCHO VALDÉS segueix sent un poder de la natura. Un poder que es va materialitzar a l'escenari de la Trini (on va rebre el premi Donostiako Jazzaldia), en un concert amb gran rellevància de les percussions i ple dels tan populars medleys on, a banda del sentit de l'humor que els caracteritza, hi va barrejar, amb una naturalitat esbalaïdora, música del barroc i estàndards americans i del Jazz llatí. Actuació llarga i atractiva de principi a final amb Bebo i Chick Corea a la memòria.
Fotografies: © Imma Casanellas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada