45 FESTIVALS I UNA PREGUNTA

Oriol Vallès & Irene Reig Quintet

Fotografies ©Imma Casanellas                    

WHAT IS JAZZ? és l'argument que encapçala el 45è Festival de Jazz de Terrassa, acompanyat -no sempre, però sí que de manera significativa- per les imatges de John Coltrane i Miles Davis, dues figures cabdals de la història del Jazz, dels que enguany se'n celebra el centenari. Què va passar l'any 26 de fa un segle? Caldria revisar bé per què dues personalitats jazzístiques tan insubstituïbles van néixer amb pocs mesos de diferència. A veure si aquesta pregunta es convertirà en una resposta? 

Sembla doncs que la pregunta del festival té unes arrels força misterioses... i també atrevides! Un adjectiu, aquest, que la mateixa organització ha emprat de manera oficial, i en fa bandera per a qualificar el programa artístic d'enguany. Vejam si per la banda atrevida acabarem de lligar tot plegat...

El que sí que sabem és que la imatge, i una mica també el tarannà, ha sorgit d'un procés participatiu pictòric-musical que va tenir lloc el passat novembre a la Nova Jazz Cava, on hi intervingueren artistes plàstics i músics i on el públic va acabar votant el cartell d'enguany. No oblidem que el cartell és un emblema capital per al Jazz Terrassa, que n'exhibeix la colecció, any rere any, a les parets de la seva magnífica sala de concerts.

En Valentí Grau, l'històric Director Artístic presentant l'edició d'enguany

El passat divendres 6 de març s'encetava la programació d'una manera senzilla però molt afectiva i amb la pompa adequada per mantenir a tothom content. La part interessant, com no pot ser d'una altra manera, va ser el concert inaugural. Molt de casa, amb artistes de ben aprop i una mirada transatlàntica molt significativa, tal com tradicionalment agrada a la parròquia de la co-capital del Vallès Occidental.

Oriol Vallès

ORIOL VALLÈS & IRENE REIG QUINTET

Oriol Vallès, trompeta

Irene Reig, saxo alt

Joel González, piano

Giuseppe Campisi, contrabaix

Joan Casares, bateria

Irene Reig

Concert inaugural amb molts ingredients, i bons. Encertat duo de solistes bufadors amb una rítmica brillant i contundent alhora, on Irene Reig va marcar en molts moments la iniciativa, tot deixant que l'actuació anés creixent de mica en mica. Per a un servidor, aquesta figura de l'increment de la intensitat és sempre un dels pilars d'un concert interessant. 

Joel González

L'altre ingredient d'un bon concert és sense cap dubte la secció rítmica, si l'entenem com un component més del Jazz que ens ha arribat dels Estats Units dels anys 40 ençà. La figura de Joel González en tot aquest background va ser vital. La seva capacitat de divertir amb un discurs de toc natural, va ser del tot reveladora. El seu pas pels clubs i escenaris de New York ha estat molt més que profitós.

Giuseppe Campisi al contrabaix amb Joan Casares

Repertori amb una barreja de composicions de l'Oriol Vallès i de la Irene Reig, que en el decurs de la primera part va ser sense pausa, transmetent així una encertadíssima sensació d'unitat. Va ser el que se'n diu una actuació rodona.

Salutació final d'esquerra a dreta amb Joel González, Giuseppe Campisi, Irene Reig, Oriol Vallès i Joan Casares