dilluns, 19 de gener del 2026

DUES CARES DE L'ARPA

Fotografies ©Imma Casanellas                                                


BRANDEE YOUNGER TRIO

Festival de Jazz de Barcelona 2025
Auditori Conservatori del Liceu
4 novembre 2025


Brandee Younger, arpa
Rashaan Carter, contrabaix i baix elèctric
Allan Mednard, bateria


No us penseu ara que un instrument tan majestuós com l'arpa només tingui dues cares. Ni és així, ni ho sembla. Només de contemplar-ne l'estampa a l'escenari ja es veu que podríem fer un escrit només sobre l'instrument. 

Però serà més bona pensada parlar de l'arpista que vam poder escoltar al Conservatori del Liceu perquè, tot i superar en poc els quartanta, ja té una extensa història al seu darrera. A més, compta amb l'apadrinament de la família Coltrane, que l'ha portat a tenir el privilegi de tocar l'instrument restaurat de la pròpia Alice. Així doncs, Brandee Younger ja no és cap debutant i el seu so ens interroga amb fermesa i fa que desprengui noves sensacions, fora del que coneixem de l'arpa dins d'una orquestra simfònica.



Allan Mednard

Tanmateix, el concert sí que en va tenir dues de cares. La primera, molt propera al so Alice Coltrane, amb una dosi significativa d'espiritualitat i psicodèlia, un ambient molt proper als 70's quan la vídua va enregistrar la major part de la seva producció discogràfica. Un so que els dos acompanyants van seguir amb un fraseig, una quasi imitació sonora, del tot emocionant. 


Rashaan Carter

L'altra cara va ser un gir quasi espontani cap al Soul i al Rhythm & Blues, just quan Rashaan Carter es va calçar el baix elèctric. Una peça d'Stevie Wonder (It's Magic) en fou el tret de sortida i, a més, va servir d'homenatge a Dorothy Ashby, prionera de l'arpa dins del món del Jazz o, més ben dit, pionera de l'arpa fora del seu espai a la música simfònica.

La fidelitat dels dos acompanyants també va continuar en aquest tram del concert. En ell, l'arpista va tractar l'instrument amb vocació més aviat de guitarra solista. Una adaptació meritòria i també memorable. El bis final va acabar de reblar el clau amb una versió del I Want You de Marvin Gaye.