Gonzalo del Val, bateria
Marco Mezquida, piano
David Mengual, contrabaix
Jazz obert i balsàmic. Un trio clàssic d
e Jazz té moltes oportunitats per a emmirallar-se en la història i en el present. La música improvisada, a banda de proveir de referències, fa que les imatges resultants siguin geniüdes i, com en el cas del Gonzalo del Val Trio, entretingudes i emocionants. Estic segur que aquest grup s’ha vist en molts miralls. Han begut de totes les fonts possibles i, a més, han estat capaços de connectar amb l’espectador. Deuen ser les passejades corals dels solistes, les posteriors trobades al bell mig de les peces, o els “crescendos” tan ben treballats... com si cada peça fos un acordió, ara ajuntant-se, ara allunyant-se, per a tornar-se a aplegar al final.
Davant d’un nombrós públic, la proposta d’aquest trio va traspuar singularitat i risc, dues conseqüències de les composicions d’aquest jove mirandès, establert a Catalunya que es diu Gonzalo del Val. No descobrim res si parlem de la pulsació hipersensible de Marco Mezquida, ni de les seves excursions persistents a la música clàssica, ni tampoc de les seves immersions en textures més contundents, ni si parlem del cant del contrabaix de David Mengual, quan li escoltes aquella lírica que més aviat et sembla que no li toca, per ser qui és, un contrabaix. Hi ha molta cosa ben posada en aquest trio. Molta feina cromàtica per a descriure sensacions, molt de talent per a lligar el conjunt: una capacitat compartida amb el grup, però que recau amb més pes sobre el líder, un baterista majúscul en plena etapa creativa, que ha publicat l’estiu passat “Three Generations”, el disc que presentaven a la Sala Julià del Casino de Vilafranca.
Sobre bases del blues o el swing, el trio va desgranar un repertori enfocat a les textures i els matisos, en el que va destacar amb llum pròpia una versió de la cançó tradicional andalusa “Los Cuatro Muleros”, que van transformar en un relat lluminós. Tampoc va passar desapercebut el conegut tango “Malena”, ni el tema de Cole Porter “My Heart Belongs to Daddy” que va obrir la vetllada, amb clara referència a les arrels del projecte “Three Generations”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada