Jonathan Kreisberg (guitarra)
Will Vinson (piano i saxo alt)
Orlando Le Fleming (contrabaix)
Colin Stranahan (bateria)
Mas i Mas Festival, Barcelona, Sala Jamboree, 10 agost 2012
Fusiona, que sempre va bé. En això de la música improvisada, no pots asseure’t a esperar. Has de moure't i oferir un plat que tingui atractiu, si pot ser amb molts ingredients, i que cuinar-lo sigui complex. La resta ho construeix la tècnica i, sobretot, el bon gust.
Així ho entén el pulcre guitarrista Jonathan Kreisberg que visitava la cava del Jamboree amb un trio molt fiable, encapçalat pel saxofonista (i poc pianista) britànic Will Vinson. Va proposar un menú degustació que té nom: el "Shadowless" del seu recent treball. Va entrar molt suau, amb ingredients pròxims als 70 (¿una mica de Soft Machine? O potser ¿King Crimson?). Després se’n va anar fins a Grècia per a què la cuina mediterrània no es quedés enrere i, a mitja actuació, ens va preparar una balada també molt propera a la psicodèlia. Va atacar després la peça amb més carisma de la nit, "Being Human": un compendi de referències, des de la fusió urbana fins abraçar Coltrane, i també Parker. Una cuina lliure i condimentada, que acaba amb el comensal satisfet i, fins i tot, somrient.
Individualment, cal parlar de la dualitat instrumental de Vinson ja que, sent evident la seva qualitat al saxo, no vam veure justificada la seva participació com a pianista, ja que es va limitar a doblar la guitarra. En canvi, va protagonitzar diversos passatges a duo (amb guitarra i bateria principalment), que van deixar molt bones sensacions al saxo, amb excel · lent atac i un so amb personalitat.
Al final, desconcert amb el bis. Amb algun músic “desaparegut”, va sortir Johnathan en solitari per oferir la seva versió de “Stardust”, davant la insistència de la parròquia que no parava d'aplaudir. Pesats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada