Jamboree Jazz Club, Barcelona 25 d’agost de 2012
Noah Preminger, saxo tenor
Ben Monder, guitarra
Masa Kamaguchi, contrabaix
Colin Stranahan, bateria
Un tot-terreny nou de trinca. Hi ha joventuts que es viuen com si fossin la plena maduresa, i no hi ha terme mig ni més consideracions que pugin donar explicació a tal desordre generacional. Simplement és un fet irrefutable que vam constatar en el concert de Noah Preminger (26) al Jamboree. Va ser un viatge per les valls i també una pujada als cims, va ser una passió per les balades i també la manifestació d’un sentit rebel amb un rerefons associat al bebop i al free. La dispersió que van comportar tots aquests ingredients no va ser cap problema. Va ser una altra rebel·lió que l’ofici de Ben Monder va apaivagar, immutable en tot moment, fins i tot en els solos més punyents i distorsionats de la nit.
Una altra fita del concert van ser les qualitats individuals. Preminger, que va tocar sense amplificar, igual que Colin Stranahan a la bateria, és posseïdor de tots els fraseigs: totes les tonalitats li són pròpies i totes li acaben sonant amb brillantor. El saxofonista va des de l’exhalació constant que representa el bebop, fins a l’esgarip que resulta quan treu harmònics del tenor, després d’haver jugat amb les famoses sheets of sound de Coltrane. Va passar per tots els registres possibles, va mostrar el seu potencial a cada pas, sense oblidar en cap moment les arrels, introduint subtilment alguns fragments d’estàndards americans. El seu partenaire, el gran Ben Monder, no va escatimar aventures carregant una motxilla plena de textures, gràcies als beneficis electrònics dels seus pedals. Genial en tot moment, va donar imatge d’una gran fredor mentre aixecava passions entre el públic que, en una nova demostració de compromís amb les propostes de qualitat, havia esgotat l’aforament de la cava barcelonina. Tot això, mentre en l’ambient es deixava sentir un flaire pertinaç a Thelonious Monk, el gran patriarca i arrel del bebop.
En definitiva, una nit rica en jazz d’avantguarda, protagonitzada per un grup jove dels que està cridat a obrir pas en això de la música improvisada. Una nova proposta valenta d’aquest Mas i Mas Festival que dóna vida des de ja fa 10 anys al mes d’agost a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada