Publicat a El 3 de Vuit
La Vella Dixieland
Pep Gol, trompeta
Pau Casares, saxo tenor, clarinet i percussió
Benoit Poinsot, saxo alt
Xavi Manau, trombó
Gerard Nieto, piano i trompeta
Josemi Moraleda, contrabaix
"Pinyu" Martí, bateria
Els Vernets
Xavier Bayer, gralla baixa
Miquel Benito, gralla
Joan Reyes, gralla
Lluís Giménez, timbal i guitarra elèctrica
Convidat: David Miret, saxo baríton
JAZZTELL CARREGAT
Tarda futbolera de diumenge i l’Auditori fregant el ple absolut. La fita era possible gràcies a la reunió de dos vells mons, els Castells i el Jazz, en un esdeveniment que no sé si té precedents a Vilafranca. Molts arriben a qualificar aquestes reunions de “con-fusió” i de pèrdua d’identitat. Però si fem un bon escandall entre pros i contres, la fusió de músiques acaba sempre amb guanys. De fet, el Jazz va néixer de la fusió d’identitats musicals diverses. I, pel que es va veure i sentir a la sessió que ens ocupa, el superàvit es confirma novament amb el treball d’aquests dos excel·lents grups: La Vella Dixieland i Els Vernets. Ara ja sabem que el Jazz i la Música dels Castells competeixen perfectament amb la pilota.
Amb l’”Entrada a plaça” inicial, farcida de swing per la Vella Dixieland, l’espectacle semblava escenificar musicalment la unió dels dos mons. El que va seguir després va tenir un gran interès, reservant-nos fins i tot alguns moments francament notables. Comptem-hi per exemple l’admirable “Toc de castell”, ja ben bé a la segona meitat del concert, i la coratjosa “Moixiganga d’Algemesí”, on Els Vernets van lluir unes segones veus magistrals, posant la pell de gallina a més d’un. Molt destacable també el “Toc de vermut” que, després d’una breu cercavila, donava pas a l’”All Blues” de Miles Davis, executat a quintet pels components de la Vella Dixieland en solitari. Una prova de que el Jazz de Nova Orleans no era aquell dia cap faixa repressora.
Molts detalls van propiciar una vetllada entretinguda, divertida, i fins i tot festiva. El que més va sobresortir, però, va ser l’espectacle en el seu conjunt. Confegit amb talent, els protagonistes no es conformen amb un repertori de tonades castelleres, sinó que les arrangen amb criteri, n’estrenen de noves i les combinen per a produir un resultat coherent i atractiu. Quan hom parla de bona producció es deu referir a això, una suma de pesos i contrapesos, com si de la construcció d’una torre humana es tractés. Parlem de la voluntat d’obertura de la Vella Dixieland, amb el seu coneixement de les arrels del Jazz, del tractament finíssim per part dels Vernets de tot el que feia olor de Jazz, solos de gralla i timbal inclosos, i de l’equilibri tècnic de la sala pel que fa al so. Tot plegat va desembocar en un concert plaent, on els jazzferits es van sentir emparats pel swing i el blues, i els amants de les inxes van poder connectar amb gran empatia.
Per al record quedaran els culpables de la reunió, amb els capdavanters, el trompetista Pep Gol i el graller Xavier Bayer. El convidat “sorpresa” David Miret, que va sortir amb el saxo baríton per a col·laborar en la peça “Força Titans”, dedicada l’Ignasi Trullàs. El timbaler-guitarrista Lluís Giménez dels Vernets que va tenir una aportació destacada amb la guitarra de rock, oferint uns colors que no són habituals ni en el Jazz clàssic, ni en la música de gralles. Els dos Vernets restants, Miquel Benito i Joan Reyes. I la gent de la Vella Dixieland, amb Xavi Manau al trombó de vares, Benoit Poinsot al saxo alt, Pau Casares al clarinet i al saxo tenor, Gerard Nieto al piano i la trompeta, Josemi Moraleda al contrabaix i Josep “Pinyu” Martí a la bateria.
2 comentaris:
Moltes gràcies Miquel i Imma per la crítica i les fotos. Molt content de que us vagi agradar, la vostra opinió com a entesos en el Jazz i coneixedors, al mateix temps, del món dels castells i la música tradicional, és molt valuosa per nosaltres.
Ara a veure si surten algunes actuacions més i podem gravar-ho.
Joan Reyes
PD: Imma, a la nostra pàgina web hem posat les fotos que vareu penjar al Facebook signades com a Jazzclubvilafranca. Suposo que no hi ha cap problema, però no se si prefereixes que les canviem per aquestes que porten la teva signatura. Gràcies de nou
Molt agraït Joan!
Hi ha qui ens diu crítics però la realitat és que som, a tot estirar, cronistes. Això sí, amb moltes ganes de donar a conèixer el Jazz i la música en general.
Projectes com Jazztells resulten especialment interessants per nosaltres perquè toquen també la música tradicional que hem sentit de petits.
Molta sort i que surtin més actuacions. Crec que el projecte té molta corda.
Per les fotografies, crec que l'Imma ja et comentarà.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada