dilluns, 4 de març del 2019

JAZZ MÍ(S)TIC


Txema Riera Quartet featuring Santi de la Rubia, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-feb-2019
Txema Riera Quartet featuring Santi de la Rubia


TXEMA RIERA QUARTET feat SANTI DE LA RUBIA


Auditori Vinseum
Vilafranca del Penedès
16-febrer-2019


Txema Riera, orgue i composició
Santi de la Rubia, saxo tenor
Dani Pérez, guitarra
Roger Gutiérrez, bateria




Txema Riera, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-feb-2019
Txema Riera, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-feb-2019

La història és cíclica, però els cicles no es repeteixen mai de la mateixa manera. Reunint guitarra, saxo tenor i orgue hammond, es reedita una formació emblemàtica amb arrels a la dècada dels 50, i ressorgiment a final dels 60, època en què aquest instrument propi de les esglésies tornava a pujar als escenaris. L'antic soul-jazz dels 50 s'actualitzava i es convertia en un dels moviments previs al jazz-rock, gràcies a músics com Larry Young.


Santi de la Rubia amb Txema Riera

Roger Gutiérrez
Dani Pérez, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-feb-2019
Dani Pérez





























Les eines poden semblar les del passat, però el discurs del quartet del Txema Riera, que visitava el Vinseum en el segon concert de l'any del Jazz Club, no va sonar nostàlgic sinó singular i, sobretot, suggestiu. Va mantenir una connexió hippie, lleugerament psicodèlica, sense lliurar-se del tot a les tonades que un hammond podria provocar, com ara gòspel, blues, latin, etc. El concert va projectar una alenada mística, un efecte que lliga molt amb l'origen eclesiàstic de l'instrument. Al mantra hipnòtic de l'orgue, l’acompanyaven Roger Gutiérrez, un bateria dels que expliquen coses, i dos solistes inspirats que van posar el llistó emocional ben amunt. Dani Pérez va recordar-se subtilment tant del blues com del rock, i Santi de la Rubia ho feu amb el bop, després de mostrar un discurs eloqüent, propi dels que han arribat a la maduresa artística.

Els diàlegs entre guitarra i saxo  es convertiren en l'eix central de l'actuació, molt ben coberts per bateria i orgue que, malgrat la feina rítmica que se'ls demanava, no van deixar d’expressar-se amb amplitud i llibertat. Jazz hippie amb arrels tradicionals.