Gemma Abrié, contrabaix i veu
Miquel Àngel Cordero, contrabaix, veu i efectes
SORPRESA DOBLE
Dintre del calendari cada cop més generós d’actuacions en directe, el component sorpresa és difícil de trobar. Tanmateix, músics i organitzadors malden per a fer-nos, de tant en tant, algun regal inesperat. No és que un duo de contrabaixos i veus no tingui, a priori, quelcom d’especial -la sola absència d’altres instruments ja trenca algunes convencions- si no que és la realitat la que trenca sovint amb les expectatives. Aquest ha estat el cas del concert que ens oferien Gemma Abrié i Miquel Àngel Cordero amb l’apel·latiu anglès “Double BasSing”, enginyós títol del disc que presentaven, i que van signar a cor què vols a la sortida.
Dos contrabaixos sobre l’escenari, encavalcats lateralment l’un sobre l’altre, era l’estampa que rebia els espectadors en entrar a l’Auditori de Vinseum. L’efecte visual ja ens avisava que no eren dos instruments germans. Destacava el contrabaix de Miquel Àngel Cordero amb una cinquena corda afegida i un pedal d’efectes electrònics connectat. Tampoc eren germans els dos protagonistes del projecte, ni les seves veus. Gemma Abrié és la veu principal, sedosa i reconfortant, i Miquel Àngel Cordero és un aventurer capaç i valent. El secret d’una unió tan ben trobada deu ser la trajectòria personal de tots dos, una llarga i eclèctica llista que sovint depassa l’etèria frontera del jazz.
El còctel musical es va anar desplegant de forma progressiva i, com la pluja fina, va calar fort entre la disposada audiència. La nuesa inicial es va esvair, per deixar pas a una exposició en molts moments emocionada. El repertori, que arrencava des del Jazz (Kurt Elling, Charles Mingus i l’estàndard Like someone in love), va anar-se escorant cap a la cançó (francesa, brasilera, cubana o argentina), i després cap al pop anglosaxó. L’obertura del concert amb la zamba argentina Oración del Remanso va ser l’inici d’aquest compta-gotes creixent que va capgirar l’ordre del disc, per acabar lligant Stevie Wonder amb una peça de la pròpia cantant, i el Message in a bottle de The Police. Pel mig, sensibles passatges vocals com Em dius que el nostre amor de Toti Soler i altres d’instrumentals, com el Bolívia de Cedar Walton. Tant va calar la pluja fina que, ja cap al final, la sala va esdevenir també part de l’escenari. Els espectadors vam entrar en el joc, aportant percussió i veus, mentre la parella solista es barrejava amb el conjunt. Un concert a priori íntim es va convertir en una festa, plena de tics a l’estil gòspel.
Gemma Abrié serà protagonista novament en el concert que tancarà la temporada del Jazz Club Vilafranca, un projecte de la Big Band de l’Escola de Música Dolors Calvet a celebrar el proper mes de juny. Si encara no us heu deixat captivar per aquesta veu, sapigueu doncs que en tindreu una nova oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada