Tobias Meinhart
saxo tenor i EWI
Ingrid Jensen
Ingrid Jensen
trompeta i efectes
Yago Vázquez
Yago Vázquez
piano i Fender Rhodes
Phil Donkin
Phil Donkin
contrabaix
Jesse Simpson
Jesse Simpson
bateria
Una vetllada impecable
La visita del saxofonista alemany Tobias Meinhart, amb el seu darrer disc “Natural Perception” sota el braç, es va saldar amb una clara victòria del hardbop. Va ser un triomf treballat, dels que s’hi arriba després d’un esforç notable. Haver construït un segell propi tan identificable, ha ajudat aquest jove valor a no passar desapercebut, gairebé des dels seus inicis (guanyador del concurs de grups al Festival de Getxo 2012). La bona premsa se l’ha guanyada amb altes dosis d’autoexigència, una qualitat que l’ha portat a obrir botiga a la pobladíssima avinguda dels hereus del bop.
Assistíem al segon passi d’aquesta nova vetllada del Jamboree Jazz Club Festival, un set força més elèctric que el primer, segons ens apunten al final, degut sobretot a l’ús generós tant dels efectes per part de la trompetista canadenca Ingrid Jensen, com de l’EWI (Electric Wind Instrument) per part del protagonista.
L'actuació del quintet va ser la demostració palpable que, amb bons companys de viatge, es fa molt suportable la defensa del mainstream. Haver-lo adaptat, sobretot en el fraseig -més avantguardista-, i amb la inserció d’algunes dissonàncies, va fer que tot plegat donés un resultat final prou substanciós. Amb les alquímies electròniques d’Ingrid Jensen, que disposava de doble amplificació segons si actuava o no amb el filtre electrònic, el quintet va evolucionar cap a colors imaginatius i intensos, marcant amb ells l’autèntica identitat del grup.
En aquestes mans, melodies tan ben construïdes, quasi familiars, ens mantenien en guàrdia, tot esperant alguna sorpresa escadussera. La tímida incursió en les dissonàncies va fer pensar en una fugida avantguardista més enllà del fraseig, però tota transgressió va quedar a mans de l'electrònica. Entre tanta i tan bona mostra de composicions del saxofonista, cap al final va emergir “Throughout”, de Bill Frisell, per a banyar-nos en aigua fresca. Com un xàfec d’estiu.
Tobias Meinhart, que és un saxofonista de so clar i punyent –a l’estil Michael Brecker-, sembla mantenir en aquest quintet una relació equidistant i equilibrada amb la seva brillant partenaire. Ingrid Jensen, malgrat la seva condició d’acompanyant, va centrar moltes mirades en aquest concert. No és endebades, que porta l’etiqueta d’intèrpret de culte, més reconeguda segurament pels seus companys d’ofici, que no pas pel conjunt del públic de Jazz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada