Elisabet Raspall, Auditori Eduard Toldrà, Vilanova i La Geltrú, 26-maig-2017 (Mercè Resino "Tinta") |
Elisabet Raspall, piano
Benet Palet, trompeta
Chris Cheek, saxos tenor i soprano
Pep Pérez Cucurella, baix elèctric
Marc Miralta, bateria i percussió
Retrobar-se després de vint anys no deu ser tan fàcil. Vull dir per a fer un disc com Vital, que connecta nítidament amb l'iniciàtic Triangles. Ja sabem que n'hi ha de tots colors, i que la vida sovint és una tómbola, però els lligams de joventut demostren ser profunds. Ens deia Marc Miralta que era la música la que els havia tornat a reunir. De ben segur que l’Elisabet Raspall té una vareta màgica que activa a voluntat, i els resultats ja es veu que són d’una coherència rotunda.
A casa, davant del seu públic, l'encanteri de Vital es va activar serenament i amb lucidesa, dues qualitats que la pianista ha mantingut i manté en el decurs de la seva carrera. Va dir que havia pensat les cançons com si fossin fotografies. Una fantasia a càmera lenta, amb un sol que ho inunda tot.
A casa, davant del seu públic, l'encanteri de Vital es va activar serenament i amb lucidesa, dues qualitats que la pianista ha mantingut i manté en el decurs de la seva carrera. Va dir que havia pensat les cançons com si fossin fotografies. Una fantasia a càmera lenta, amb un sol que ho inunda tot.
Com si l’objectiu no fos només pujar al cim, sinó saber-ne baixar, l’eix Raspall-Cucurella-Miralta va ordir un concert alpinista. La cordada va ser tan consistent que els ariets escaladors van gaudir gairebé d’un passeig. Benet Palet, amb el seu discurs fluid i imperfecte fou un dels beneficiats. Va pujar tant com va voler, recorrent la pista junt amb les sonoritats granítiques del seu company Chris Cheek, a primera fila. Ells dos, tant en solitari com a duo, van aprofitar aquest fons tan ben resolt pel trio, i van donar els millors al·licients de la nit.
Quan a meitat del concert, el grup es trobava en plenitud, els al·licients es van ampliar a la zona de la bateria. Marc Miralta, quan va veure que la cordada era un èxit, va deixar que les seves extremitats executessin com a mínim dos discursos diferents, el que mantenia el grup dins la peça i el que ell inventava per a major gaudi propi i dels oïdors presents. De protagonista, gens, però cal agrair que hi hagi músics disposats sempre a deixar regals d’aquest nivell.
Elisabet Raspall amb (esq-dreta) Pep Pérez Cucurella, Benet Palet, Marc Miralta i Chris Cheek Auditori Eduard Toldrà, Vilanova i La Geltrú, 26-maig-2017 (Mercè Resino "Tinta") |
El repertori, que va seguir gairebé el mateix ordre del disc, va tenir moments destacats. El primer, amb el Blues gamarús, que va trencar la fredor inicial. Amb Blind composition vam gaudir del primer crescendo, llarg i intens. I quan ja ens havíem instal·lat còmodament, va venir Epíleg (amb dedicatòria a Pere Tapias), una peça de les que entren a fons. I finalment, Sorra i escuma del disc inicial Triangles, tancant una estrena que deixa pòsit com els reserves, i també la justa mesura d'acidesa, com el vi novell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada