 |
| D'esquerra a dreta: Jurandir Santana, Carola Ortiz i Bartolomeo Barenghi, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-set-2017 |
ORTIZ, BARENGHI & SANTANA TRIO
Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-setembre-2017
Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-setembre-2017
Carola Ortiz, veu i clarinet contralt
Bartolomeo Barenghi, guitarres, efectes i veu
Jurandir Santana, guitarres
Poc després de publicar Sirin (2016), el seu primer disc com a líder, la Carola Ortiz va demanar al guitarrista brasiler Jurandir Santana que s’unís al duo que ella ja formava amb l'italià Bartolomeo Barenghi. El trio resultant, marcat fortament per les dues guitarres (acústica i elèctrica), fou el marc amb què la cantant i clarinetista terrassenca va obrir la temporada del Jazz Club Vilafranca. El concert, que figurava dins la programació del festival L’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu, ens va conduir fins al continent sud-americà, centrant-se sobretot en el Brasil. El racó de l’imaginari que vincula jazz i bossa nova es feu present des d’un bon principi, gràcies a sonoritats dolces, quasi cremoses, tocades amb la dosi justa d’enginy. Amb la màquina del temps marxa enrere, i forçant molt l'imaginari, Jobim i Stan Getz s’haurien aliat amb João Gilberto i Charlie Christian.
L'actuació, que va agafar alçada després d’un magnífic fado en català (“El meu amor mariner”), va alternar cançons tant de la pròpia cantant com de Bartolomeo Barenghi, i versions de cançó brasilera (Djavan, Veloso, Gilberto,...) per a aterrar finalment a la plana colombiana amb la corprenedora “Tonada de luna llena” del veneçolà Simón Díaz. En general, peces encara tendres però d’una factura sòlida i emotiva. Es pot dir que la “saudade” va conquerir fàcilment l'audiència, gairebé com si l’haguéssim esperat tot l’estiu.
De tots els secrets dels cantants, n’hi ha un que no és musical. Cantar cançons tot explicant històries demana una certa relació teatral amb l'audiència. La Carola Ortiz té aquesta habilitat, i la va mantenir malgrat el constant intercanvi d'instrument dels seus companys guitarristes, que engegaven una desconcertant desfilada entre cançó i cançó. Ens trobem davant d’una veu que no només gaudeix d’una bona modulació, sinó que es contrapunta sense esforç amb el clarinet, amb el que demostra un alt nivell interpretatiu. Peça cabdal dels primers anys del jazz, el clarinet ha deixat de ser protagonista si no s’utilitza en estils concrets, com ara el dixieland o el swing. La fornada d'intèrprets que practiquen la improvisació lliure l’ha fet reviscolar, herència segurament del free jazz, un estil que sempre ha apreciat el so vibrant i vellutat del clarinet baix.
L'actuació, que va agafar alçada després d’un magnífic fado en català (“El meu amor mariner”), va alternar cançons tant de la pròpia cantant com de Bartolomeo Barenghi, i versions de cançó brasilera (Djavan, Veloso, Gilberto,...) per a aterrar finalment a la plana colombiana amb la corprenedora “Tonada de luna llena” del veneçolà Simón Díaz. En general, peces encara tendres però d’una factura sòlida i emotiva. Es pot dir que la “saudade” va conquerir fàcilment l'audiència, gairebé com si l’haguéssim esperat tot l’estiu.
De tots els secrets dels cantants, n’hi ha un que no és musical. Cantar cançons tot explicant històries demana una certa relació teatral amb l'audiència. La Carola Ortiz té aquesta habilitat, i la va mantenir malgrat el constant intercanvi d'instrument dels seus companys guitarristes, que engegaven una desconcertant desfilada entre cançó i cançó. Ens trobem davant d’una veu que no només gaudeix d’una bona modulació, sinó que es contrapunta sense esforç amb el clarinet, amb el que demostra un alt nivell interpretatiu. Peça cabdal dels primers anys del jazz, el clarinet ha deixat de ser protagonista si no s’utilitza en estils concrets, com ara el dixieland o el swing. La fornada d'intèrprets que practiquen la improvisació lliure l’ha fet reviscolar, herència segurament del free jazz, un estil que sempre ha apreciat el so vibrant i vellutat del clarinet baix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada