LLUC CASARES QUINTET
Auditori Vinseum
Vilafranca del Penedès, 14-desembre-2019
Lluc Casares, saxo tenor i clarinet
Oriol Vallès, trompeta
Joan Monné, piano
Giuseppe Campisi, contrabaix
Joan Casares, bateria
Fer que l'antic hardbop tingui interès més enllà dels records, no té secrets pel saxofonista i clarinetista barceloní Lluc Casares. Emparar-se orgullosament en el so Jazz Messengers no li va impedir, en aquesta actuació, encertar quin botó havia de pitjar per a incidir en la poètica i la sensibilitat. No en el xoc potent.
A banda d'exhibir un so gruixut i identificable amb el tenor, en Lluc Casares, i el seu grup, van omplir el concert amb un seguit d'intervencions solistes que, tot sigui dit, van deixar el darrer disc del saxofonista, Sketches Overseas (Notes de l'estranger), per una altra ocasió. Poca cosa, o res, més enllà d’un títol plenament vigent si tenim en compte les recents vivències novaiorqueses amb el seu partenaire a l'escenari, el hieràtic trompetista Oriol Vallès.
El repertori constà d'un seguit de peces pròpies, alguna de molt nova, i també de versions interessants com ara el inspirat duet de clarinet i contrabaix que van executar Casares i Campisi amb Tricotism, una peça de l'històric pioner del bop, Oscar Pettiford. La resta, una llaminera successió de gestos encaminats al lluïment dels vents i també dels components del trio, actius i desperts, on hi teníem els ja coneguts Joan Monné, Giuseppe Campisi i Joan Casares. Una secció rítmica de sòlida sincronia i camaleòniques intervencions individuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada