JAZZALDIA CONTRA LA PANDÈMIA

Marco Mezquida, Victoria Eugenia Antzokia, 24 de juliol de 2020 

Després de veure com moltes viles i ciutats han decidit cancel·lar els seus festivals, hem de dir que és molt important el que s'ha fet al Donostiako Jazzaldia. Allà on d’altres han caigut, el 55è Jazzaldia ha reunit prou forces per resistir els mals averanys i els mals polítics, dues xacres que semblen voler-ho rebentar tot, d'uns mesos ençà. La cultura no es toca, i així ho han entès al festival més antic de la península. Amb les conegudes limitacions, tant pel que fa als aforaments com en la contractació d’artistes, a Donostia han fet un Festival molt més que digne, i l'han tancat amb un èxit artístic inqüestionable. També de públic i d’organització.

Michel Portal, Trinitate Enparantza, 23 de juliol de 2020

Hi ha coses que fins i tot han millorat, com ara l'accés a la Plaza de la Trinidad, sense cues gràcies a l’obligació de numerar les localitats. També ha estat molt d’agrair el fet que la majoria dels concerts no coincidissin en el temps i que fins hi hagués una estona per a desconnectar entre l’un i l’altre. Hi ha hagut incomoditats, però son les mateixes que tenen els festivals que han cancel·lat, igual que tothom que li toca viure en aquest planeta en el moment actual.

Joachim Kühn, Victoria Eugenia Antzokia, 26 de juliol de 2020

Artísticament, el Jazzaldia ha marcat diferències amb claredat. Fent honor a la seva condició de degà, ha programat actuacions amb grups d’àmbit peninsular i n’ha inclòs tres de procedència continental. Unes han cercat l’èxit de públic, i les altres s'han enfocat més a les músiques avançades, de les que interpel·len i fan pensar. Alguns protagonistes han fet dues aparicions, i d’altres fins i tot tres. És el cas del pianista Marco Mezquida, que ha enamorat tant amb el guitarrista Chicuelo com amb l’imaginatiu i enjogassat duo que construeix amb la cantant Sílvia Pérez Cruz. Tanmateix, ha fet la seva aportació més atrevida i sensible amb Beethoven Collage, una reinterpretació orfebrística i lliure alhora, de l’obra del compositor alemany. Dos concerts han fet també Chano Domínguez (excepcional amb Horacio Fumero i David Xirgu), els vells amics Carles Benavent i Jorge Pardo, el pianista serbi Bojan Z, el saxofonista Perico Sambeat amb els seus projectes sempre ben armats, i el pianista donostiarra Iñaki Salvador. Però hi ha més formacions que mereixen un lloc d’honor a l’hipotètic podi, com ara el supergrup (amb Bojan Z, Bruno Chévillon, Jeff Ballard i Nils Wogram) que va reunir aquesta institució vivent que es diu Michel Portal, o les actuacions de l'ensemble de música tradicional basca Oreka TX, i de la cantant de fados Mariza. Si més no, el que no ens podem deixar és l’excepcional piano sol que va desencadenar el geni de Joachim Kühn, ni tampoc la nutritiva fusió flamenca de VeinteVeinte amb Javier Colina, Antonio Serrano, Josemi Carmona i Borja Barrueta, a més d’una altra de les experimentacions més avançades que portava el nom de Rymden, amb el teclista noruec Bugge Wesseltoft i els dos terços de l’antic trio del malaguanyat pianista suec Esbjörn Svensson, el baixista Dan Berglund i el bateria Magnus Östrom.

Chano Domínguez, Trinitate Enparantza, 22 de juliol de 2020

En properes entrades en aquest espai de Jazz i Fotografia, deixarem les nostres impressions sobre tots aquests concerts. Us hi esperem!