 |
Tants intents amb mirada antiga per mantenir la cançó a prop del Jazz, i l'ALBA CARETA GROUP va demostrar que hi ha fórmules ben naturals de fer-ho mirant endavant. La trompetista i cantant oferí un repertori amb molts temes propis, i atrapà l'audiència amb coses com el duet de veu i bateria en l'Abril 74 de Lluís Llach, executat sense guarniments sobrers, com la resta de l'actuació. |
 |
A mig camí entre la música i el teatre, MARIA "LA MÓNICA" i JAVIER GALIANA van oferir una altra proposta lligada al flamenc, i en van... Qualitats escèniques i bon humor a banda, l'experiència va tenir interès perquè el pianista és un tipus genial, també amb el teclat, i perquè la seva companya cantant va sorprendre amb el seu estri portàtil de percussió. Si més no, una estona agradable. |
 |
La FARSA CIRCUS BAND fou un espectacle. Amb el Kursaal de gom a gom, SÍLVIA PÉREZ CRUZ es presentà amb un repertori antològic, acollit sense reserves per uns acompanyants que van ratllar la poesia. Foren dues hores d'estètica fantàstica, magníficament il·luminades i sonoritzades, tan expressives i ràpides, que no sé si trobaríem, al 56è Jazzaldia, cap concert rodó com aquest, en tots els sentits. |
No en veureu imatges, ni nostres ni de cap altre company que no sigui l'estimat Lolo Vasco, però BRAD MEHLDAU va obrir la darrera nit a la Trini. Va tocar ben despreocupat, fins i tot amatent. La traça extrema per jugar amb la intensitat, i els crescendos als que arriba amb l'absoluta complicitat del TRIO, no sé si tenen comparació avui dia. Entre l'omnipresent Thelonious i les subtils cites musicals dins les improvisacions, van fer d'aquest concert una autèntica bellesa.
 |
El guitarrista de culte BILL FRISELL va tancar el Festival amb un trio que podria semblar clàssic. La rellevància dels harmònics i el paper primordial dels overdubbings, si més no, es van encarregar de desmentir-ho. Actuació navegable i distesa, tensionada de tant en tant amb crescendos marca de la casa. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada