dimarts, 24 d’agost del 2021

JAZZALDIA 56 (IV) / Donostia, 24-JUL-2021

Fotografies:  © Imma Casanellas
Marco Mezquida, Claustre de Sant Telmo, Donostia, 24-jul-2021

Malgrat que el so d'un mòbil el va fer aturar en el primers compassos, MARCO MEZQUIDA va reprendre el piano sol que tenia pensat. Una hora quasi exacta de navegació pictòrica i textures organístiques, bisos a banda. El final va coincidir amb les campanes de San Telmo i també amb la tradicional sirena que esclata cada dia a les 12h. en punt al centre de Donostia. Un gresol tímbric que l'artista es va fer seu fins a l'última nota, de manera admirable


Smack Dab (Joël González (p), Lluc Casares (sax), Oriol Vallès (t), Pau Sala (cb), Joan Casares (bat)), Teatro Victoria Eugenia, Donostia, 24-jul-2021

Que músics joves i capaços pensin en projectes al voltant del hardbop mereix un aplaudiment. A banda del talent exhibit, el tret diferencial dels SMACK DAB té molt a veure amb la cerca d'extrems sonors, ara amb la intensitat, ara amb els timbres, sense trencar la subtil conjunció de la que parteixen. En aquest cas, una bonica versió de 'Round Midnight' ens pot servir d'exemple.



Luis Alberto Rodríguez Legido (Sumrrá), Teatro Victoria Eugenia, Donostia, 24-jul-2021

La dinàmica celta dels SUMRRÁ provoca moments sublims. Les connexions amb el Jazz del nord d'Europa, les percussions amb la seva teatralitat, la música atmosfèrica i els espais siderals són el territori on es mou el disc '7 Visións'. Això només ho pot sentir qui viu a prop del Mar infinit. Quina música tan evocadora!


Giovanni Guidi (piano) i James Brandon Lewis (saxo tenor), Auditorio del Kursaal, Donostia, 24-jul-2021

El tribut a Gato Barbieri del pianista GIOVANNI GUIDI va calcar sonoritats i textures del saxofonista argentí. Nodrides amb unes bones percussions i el protagonisme de James Brandon Lewis, les llargues composicions van sonar encara tendres i, com a conseqüència, mancades de certa espontaneïtat.



Naïssam Jalal, Plaza de la Trinidad, Donostia, 24-jul-2021

De la delicadesa a l'exuberància va anar l'actuació de la flautista NAÏSSAM JALAL. Música d'arrel, fina i generosa, que va comptar amb l'alt nivell interpretatiu dels 'Rhythms of Resistance', culpables directes d'un concert creixent, que va tancar a dalt de tot.


La veu de NOA va encetar la darrera actuació del dia amb 'My Funny Valentine' del disc 'Afterallogy'. Declaració d'intencions a banda, i amb Gil Dor sempre ben a prop, va lligar el repertori jazzístic amb el del disc 'Letters to Bach' un tribut que va comptar amb el sempre escaient pianista Iñaki Salvador.


Fotografies:  © Imma Casanellas