dissabte, 24 novembre de 2012

SERGI SIRVENT OCTOPUSSY CATS (Barcelona, 16-11-2012)

Sergi Sirvent, Barcelona 2012Sergi Sirvent, piano

Jordi Gaspar, contrabaix

Jordi Gardeñas, bateria

Jaume Llombart, guitarra elèctrica

Voro García, trompeta i flugel

Hugo Astudillo, saxo alt i soprano

Albert Cirera, saxo tenor i soprano

Pau Domènech, clarinet, clarinet baix,flauta i saxo soprano

 

HIPERACTIVITAT DEL CORREDOR DE FONS

Sergi Sirvent Octopussy Cats, Barcelona 2012En sortir de la Sala Luz de Gas, teníem un autèntic embús d’idees i situacions. Quina capacitat de generar i quina resistència! L’esperit del pianista i compositor Sergi Sirvent és la hiperactivitat del corredor de fons. El seu octet havia ordit un concert ric i intens amb les partitures del seu recent treball “Inferències”, en el marc del 44è Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Al davant: Sergi Sirvent, Voro García, Hugo Astudillo i Pau Domènech. A la dreta Jordi Gaspar (Barcelona, 2012)D’una tirada ens va encolomar una processó d’esdeveniments musicals tan ingent i exigent que cal fer grans esforços per a copsar-la. Ja us dic ara que el que subscriu no deu haver arribat gaire lluny en aquesta cursa.

 

Jaume Llombart, Jordi Gaspar i Voro García (Barcelona, 2012)Declaracions d’intencions en tots els concerts n’hi ha, algunes de més subtils i d’altres més a cara descoberta. En aquesta ocasió no hi va haver cap dubte de quina era. Començar amb “Iris” de Wayne Shorter (també és la primera peça del disc), una composició rica y suggeridora i l’única que no pertany a Sirvent, ja indica coses prou importants: poca rellevància melòdica, un joc de timbres intens i, finalment, el gust pels duos i trios. La via Wayne Shorter. L’Iris dels Cats, va ser de baix to, amb intervencions en duo, trio o solo, amagant ritmes i subratllant textures, sense cap swing que l’acostés als estàndards. Una manera prou salvatge, permeteu-me el mot, de presentar credencials. D’aquí ve la meva impressió tant a l’inici com al final: l’esperit que desplega Sergi Sirvent pot amb tot.

Hugo Astudillo, Albert Cirera i Pau Domènech (Barcelona, 2012)Amb una banda sacrificada, plena de bons instrumentistes, les intervencions sobre les peces són totes com una pertinaç odissea, moltes amb un alt minutatge, i acompanyaments que, més enllà d’acompanyar, s’executen com a altres solos. Jordi Gaspar, entre Hugo Astudillo i Albert Cirera (Barcelona 2012)Una aventura que transmet complexitat suavitzada, tot s’ha de dir, per mitjà de passatges més lírics, com ara els duos entre de Voro García i Albert Cirera, o el trio de saxos soprano que van protagonitzar Astudillo, Cirera i Domènech en el darrer tema de la nit, una composició que s’estrenava, de nom “Caracas”.

Jordi Gardeñas, Barcelona 2012Tampoc no van passar desapercebuts alguns moments més corals que desprenen un cert regust “Weather Report”.

Hugo Astudillo, Barcelona 2012Albert Cirera, Barcelona 2012

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un gran treball que arriba a l’espectador amb cruesa, amb molts colors i, tal com va comentar el propi autor, amb un desplegament d’informació, a cops abassegador.

D'esquerra a dreta: Sergi Sirvent, Voro García, Jaume Llombart, Hugo Astudillo, Jordi Gardeñas, Albert Cirera, Jordi Gaspar i Pau Domènech (Barcelona, 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada