Dissabte compromès pels aficionats a la música i al cinema. Al Sam-Cafè del Casino, el Jazz Club Vilafranca organitzava un nou concert amb la pianista i cantant nord-americana Dena DeRose, una artista que havia aixecat força expectació des de que es va saber la seva participació en el programa d’enguany. El “mainstream” és aquell jazz amarat de swing que navega per aigües aparentment tranquil·les, entre cançons que podrien formar part d’una producció de Disney. Però Derose, per mitjà de la seva pianística impol·luta i, en alguns moments, agitada, va imposar la seva personalitat rebel i inconformista. Acompanyada d’un bon trio, amb el guitarrista Dan Rochlis, el contra-baixista Ignasi González i el bateria Daniel García, va mostrar un gran domini de l’escena, tal com s’espera la majoria d’artistes d’aquell País. Jazz Club i Casino renoven un cop més l’èxit de la seva aliança, portant a Vilafranca actuacions de categoria. Un èxit artístic que mereix el recolzament que rep de la iniciativa privada. Una fita que cal valorar, i el públic de moment està responent amb molta fidelitat.A FILM ABOUT KIDS AND MUSIC
Casualitat o no, el Festival MOST va apostar dissabte també pel Jazz, no se sap si aprofitant que la via del Vi ja està encetada a les nostres contrades, o bé pel marcat caràcter penedesenc del documental que s’hi exhibia, “A FILM ABOUT KIDS AND MUSIC”. El cas és que la projecció va representar la prova de com un projecte enlluernador com el de la Sant Andreu Jazz Band, pot fer aixecar del sofà tants amants de la música. Algun sociòleg hi haurà de dir la seva. El director vilafranquí Ramon Tort i el seu equip mereixen el reconeixement que els ha atorgat el Festival In-Edit a Barcelona. La cinta manté un elevat interès i respecta absolutament tota la música que s’hi sent. A banda del motiu principal, que no és cap altre que el creixement humà per mitjà de l’art i l’amistat, s’hi fa palesa una remarcable voluntat d’explicar com s’ensenya el Jazz i com es construeix l’equip de persones que l’interpretarà. Al final de la projecció, uns quants dels protagonistes, amb el seu director Joan Chamorro al capdavant, van pujar a l’escenari i, sense que se’ls vagi endevinar cap escalfament previ, van continuar amb el fil del documental atacant en directe algunes peces del seu repertori, interpretades amb una absoluta fiabilitat i afinació. El que dèiem, enlluernador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada