dimecres, 6 d’abril de 2016

35è FESTIVAL DE JAZZ DE TERRASSA (I)

Valentí Grau, Nova Jazz Cava, Terrassa, 5/3/2016Benvinguts novament a la Nova Jazz Cava, ens trobem en el 35è Festival de Jazz de Terrassa Paraules que, en boca del Valentí Grau, sonen familiars i un punt cinematogràfiques. Coses amb les que et trobes si vas a qualsevol dels concerts d'aquest Festival de Club, no sé si únic, però sí del tot singular. De tant veterà (35 anys són molts, encara que no ho sembli), forma part del nostre transitar pel calendari del Jazz: al març, toca Jazz a Terrassa.

El 35è, que deu ser més o menys el 20è en la comptabilitat nostra, ha tingut cinc concerts que no ens hem volgut perdre, i dels que en descrivim aquí uns quants flaixos: Dave Holland va tocar de ple els subconscients, fent-nos navegar per terrenys immensos, des del jazz-rock fins al minimalisme, acompanyat pel guitarrista Kevin Eubanks, i amb la presentació d'Obed Calvaire a la bateria. Cecil McLorin-Salvant, que exercia de cap de cartell, ens va oferir un concert amb molt d'aplom i admirablement construït, deixant ben clavada una magnífica llança que podrem trencar al seu favor, en el futur. Els Five in Orbit van actuar després del molt celebrat i extens concert de Jorge Pardo i Sylvain Luc, cosa que va tapar una mica les textures juganeres de Ramon Fossati i companyia. Gary Bartz va meravellar amb un primer set descosit i molt coltranià, i el trio del gran Kenny Barron va lliscar ufanosament per les balades que tanta fama li han donat, abraçat a dos partenaires exquisits: Kiyoshi Kitagawa al contrabaix i el superlatiu Johnathan Blake a la bateria.

JORGE PARDO & SYLVAIN LUC (5/3/2016, Nova Jazz Cava)

Jorge Pardo, Israel Suárez "Piraña" i Sylvain Luc, Nova Jazz Cava, Terrassa, 5/3/2016

Jorge Pardo, flauta travessera i saxos tenor i soprano
Sylvain Luc, guitarra

Convidat: 
Israel Suárez "Piraña", percussió i cajón


Si li hem de buscar casa a Jorge Pardo, faríem bé d'oferir-n'hi una a Terrassa. No crec que hi hagi escenari ni club a Catalunya que li atorgui al músic madrileny, el tracte de fill adoptiu que li donen Jazz Terrassa i la Nova Jazz Cava. Ja al 2004, va ser investit 'Jazzterrasman', tot just en la segona edició del guardó. A més, el flautista i saxofonista sempre té un moment per passar unes hores en aquesta mena d'oracle del Jazz, que és el local del Passatge Tete Montoliu.

Deu ser aquesta proximitat emocional la que ha intercedit per a què el duo amb el guitarrista Sylvain Luc, i la participació gens superficial del percussionista Israel Suárez "Piraña", s'estrenés precisament aquí. El concert va tenir lloc amb una sala plena fins dalt, on el públic assistent es va veure recompensat amb escreix per l'exercici de tècnica i virtuosisme que va presenciar.

De fet, vam tenir al davant dos prodigis, un de sensibilitat i l'altre de tècnica, que van demostrar una sintonia excel·lent, malgrat els rigors de l'estrena. Ja se sap que un espectacle pot ser molt diferent si està degudament rodat. La successió d'estàndards amb la que ens van obsequiar es va veure tenyida amb la sentor flamenca esperada. I l'empenta de Sylvain Luc va fer-se més present a cada nova peça, fins a esclatar el bluesman que el cordista francès porta dintre. La versió del Begin The Beguine de Cole Porter, va merèixer tots els adjectius, de bo en amunt.

FIVE IN ORBIT (5/3/2016, Nova Jazz Cava)

Ramon Fossati, Nova Jazz Cava, Terrassa, 5/3/2016

Ramon Fossati, trombó i cargols de mar
Olivier Brandily, saxo alt, flauta i cargols de mar
Laurent Bronner, piano preparat
Nicolas Rageau, contrabaix
Luc Isenmann, bateria


Magnífica oportunitat per a tornar a sentir aquest quintet parisenc que co-lidera el trombonista barceloní Ramon Fossati, i que presentava el seu tercer disc, 'Tribulus Terrestris'. Es tracta d'una obra que vol ser enquadrada en la natura, i molt especialment en el món animal. Hi ha una cura especial en la posada en escena, perquè fins i tot l'escenari de la Nova Jazz Cava es va veure embellit amb un mural al·legòric, obra de l'artista plàstic Marcel·lí Antúnez, que s'ha fet càrrec també del disseny i la imatge del CD.


Fent honor al nom del grup, ens van proposar un viatge per ritmes i estils agafats des de l'òrbita terrestre, combinats amb la profunditat i les textures dels vents. Un treball eclèctic i suggeridor, que requereix atenció especial i que, de ben segur, mereix una reconfortant segona audició.

Olivier Brandily, Nova Jazz Cava, Terrassa, 5/3/2016


Ramon Fossati i Olivier Brandily, compositors de la majoria de les peces junt amb Laurent Bronner, van liderar la part solista amb un ús intensiu de les "coquillages". L'un afegint-hi el trombó de vares, i l'altre amb el saxo alt i la flauta, molt tocats pel bop. El trio va gaudir de dos estilets a banda i banda, començant pel pianista Laurent Bronner i seguint amb el baterista Luc Isenmann, veritable instigador de la cataracta de ritmes de la que va gaudir l'actuació. Una vetllada amb una música francament saborosa que uns quants van decidir no acabar d'escoltar, empesos segurament pel llarg metratge de les dues actuacions, i possiblement també per l'acusat contrast entre l'una i l'altra. 

Publica un comentari a l'entrada