Roger Blàvia, bateria i percussió
Raynald Colom, trompeta
Jordi Bonell, guitarra elèctrica
Eduard “Dudu” Penz, baix elèctric
BON ENGRANATGE
Si habitualment ja és un espectacle observar i escoltar el percussionista Roger Blàvia, imagineu què pot passar quan és ell mateix el pare de la idea i qui lidera la formació. “Rhythm Complicity” és el nom del projecte, un nom que no sorprèn precisament pel seu títol, però sí que ho fa des del gust i l’elegància del seu cromatisme. Un perfum agraït i captivador.
El que primer ens crida l’atenció, en entrar a la Nova Jazz Cava, és el set de percussió que presideix l’escenari. Una agrupació de bateria i percussions totalment integrat. Així trobem uns bongos just davant de la caixa, un autèntic exèrcit de plats de timbres diferents, inclòs un “charles” més petit i de so més sec, campanes i timbals a discreció. A les mans d’en Roger Blàvia, un seguit de baquetes i escombretes variades, van fer que l’espectacle sonor esdevingués el punt d’atenció i ens aclaparés des del primer tema.
El contingut de la vetllada va ser eclèctic i va connectar amb el públic de seguida. I no tan sols per la cadència rítmica sinó perquè el grup va funcionar com un sol home. El ritme, sempre acompanyat de múltiples figures, sempre guarnit d’altres ritmes, sempre enriquit per la hiperactivitat del líder.
La primera part ens va portar per calypsos caribenys, passant per estampes d’aire flamenc, fins que va aparèixer, amb frescura, la fusió de tints més elèctrics. Amb la vella sensació dels ritmes simètrics va començar la segona part que, ben aviat, es va consagrar a les tonades brasileres, potser per allò de que ens trobàvem en nit de Carnestoltes. El capítol carioca va tenir la participació destacada del baixista oriünd Dudu Penz, excel·lent amb les sis cordes i també amb el seu scat, doblant i interpretant el so del seu instrument.
Pel que fa a la resta de components, destacar-ne la selecció. Si en el teu grup hi poses de bracet dos tot-terrenys, i experts fusionadors, com Raynald Colom i Jordi Bonell, tens magníficament resolta la part davantera de la formació. Triar companys de viatge resulta una de les tasques principals en qualsevol projecte. Si fas bé la feina, com és el cas, el resultat es converteix en quelcom que traspassa la qualificació de brillant. Colom, en plena maduresa, va deixar anar tot el seu sentiment que ara ja queda amparat per una tècnica de ferro forjat. Excel·lent en l’expressió sempre bopera i transgressora, també va destacar en les balades. Jordi Bonell es defensa sol amb la seva capacitat d’integració, el seu gust pels silencis i la capacitat de encertar-les totes, quan el terreny es mou per “pals” diversos, siguin flamencs o llatins.
2 comentaris:
Una crònica que exemplifica el què va passar i molt ben farcida amb les millors imatges del concert.
Gràcies pel vostre suport, vicentins!
Visca la música en directe!
Publica un comentari a l'entrada