Gabriel Amargant, Barcelona 2009 (Imma Casanellas) |
Gabriel Amargant, saxos tenor i soprano
Jordi Farrés, guitarra elèctrica
Rai Ferrer, contrabaix
Ramon Prats, bateria
La fresca energia de Gabriel Amargant (Argentona, 1986) va omplir el Jamboree d'incondicionals i els va recompensar amb escreix. Encara visiblement cansat després d'un primer set esgotador, va saltar al segon amb nova dosi de força i, amb la seva atractiva proposta, va convèncer a tots. Altres músics joves s'instal · len en això del jazz, però Biel Amargant té una alçada que diu ben clarament que no estem davant d'un més. La seva facilitat per vestir les frases i el domini absolut de l'instrument, el fan sobresortir amb comoditat. Per completar el cicle, Amargant també ha abordat la composició amb valentia, producte de la qual ha editat el seu primer treball d'estudi, el CD "First Station".
Totes aquestes qualitats es van apreciar amb claredat en el segon passi de la nit. Després de 3 temes en els quals va quedar patent l'aposta i, quan començàvem a prendre-li els matisos a la vetllada, van arribar els convidats per donar suport a la nova figura. El concert va canviar tant que ja no en vam poder treure molt més. Una llàstima.
Dels tres temes esmentats, dos van ser del mateix líder i un del guitarrista Jordi Farrés, substitut de José Reinoso, inicialment anunciat al piano. Farrés es va erigir en fidel sideman, abordant els seus solos amb correcció, ben cobert per una secció rítmica d'experiència.
Biel Amargant és posseïdor d'un bop brillant, però ha de treballar més en el seu so. És hora d'afrontar les tasques de futur: bones composicions i l'energia necessària, no li faltaran. Si parlem de sensibilitat, l'assignatura pendent són les balades, encara que juga amb avantatge: transmet tot el que toca i sense cap dubte el seu espectre s'engrandirà.
Jordi Farrés, guitarra elèctrica
Rai Ferrer, contrabaix
Ramon Prats, bateria
La fresca energia de Gabriel Amargant (Argentona, 1986) va omplir el Jamboree d'incondicionals i els va recompensar amb escreix. Encara visiblement cansat després d'un primer set esgotador, va saltar al segon amb nova dosi de força i, amb la seva atractiva proposta, va convèncer a tots. Altres músics joves s'instal · len en això del jazz, però Biel Amargant té una alçada que diu ben clarament que no estem davant d'un més. La seva facilitat per vestir les frases i el domini absolut de l'instrument, el fan sobresortir amb comoditat. Per completar el cicle, Amargant també ha abordat la composició amb valentia, producte de la qual ha editat el seu primer treball d'estudi, el CD "First Station".
Totes aquestes qualitats es van apreciar amb claredat en el segon passi de la nit. Després de 3 temes en els quals va quedar patent l'aposta i, quan començàvem a prendre-li els matisos a la vetllada, van arribar els convidats per donar suport a la nova figura. El concert va canviar tant que ja no en vam poder treure molt més. Una llàstima.
Dels tres temes esmentats, dos van ser del mateix líder i un del guitarrista Jordi Farrés, substitut de José Reinoso, inicialment anunciat al piano. Farrés es va erigir en fidel sideman, abordant els seus solos amb correcció, ben cobert per una secció rítmica d'experiència.
Biel Amargant és posseïdor d'un bop brillant, però ha de treballar més en el seu so. És hora d'afrontar les tasques de futur: bones composicions i l'energia necessària, no li faltaran. Si parlem de sensibilitat, l'assignatura pendent són les balades, encara que juga amb avantatge: transmet tot el que toca i sense cap dubte el seu espectre s'engrandirà.
CASTELLANO
La fresca energía de Gabriel Amargant (Argentona, 1986) llenó el Jamboree de incondicionales y los recompensó con creces. Aunque visiblemente cansado después de un primer set agotador, saltó al segundo con nueva dosis de fuerza y, con su atractiva propuesta , convenció a todos. Otros músicos jóvenes se instalan en esto del jazz, pero Biel Amargant tiene una altura que dice bien a las claras que no estamos ante uno más. Su facilidad para vestir las frases y el dominio absoluto del instrumento, le hacen sobresalir con holgura. Para completar el ciclo, Amargant también ha abordado la composición con valentía, producto de la cual ha editado su primer trabajo de estudio, el CD “First Station”.
Todas esas cualidades se apreciaron con claridad en el segundo pase de la noche. Después de 3 temas en los que quedó patente la apuesta y, cuando empezábamos a tomarle los matices a la velada, llegaron los invitados para apoyar a la nueva figura. El concierto cambió tanto que ya no pudimos sacar mucho más. Una pena.
De los tres temas mencionados, dos fueron del propio líder y uno del guitarrista Jordi Farrés, sustituto de José Reinoso, inicialmente anunciado al piano. Farrés se erigió en fiel sideman, abordando sus solos con corrección, bien cubierto por una sección rítmica de experiencia.
Biel Amargant se entrega admirablemente con un bop brillante, pero debe trabajar más en su sonido. Es hora de afrontar las tareas de futuro y buenas composiciones y la energía necesaria, no le faltarán. Si hablamos de sensibilidad, la asignatura pendiente son las baladas, aunque juega con ventaja: transmite todo lo que toca y sin ninguna duda su espectro engrandecerá.
La fresca energía de Gabriel Amargant (Argentona, 1986) llenó el Jamboree de incondicionales y los recompensó con creces. Aunque visiblemente cansado después de un primer set agotador, saltó al segundo con nueva dosis de fuerza y, con su atractiva propuesta , convenció a todos. Otros músicos jóvenes se instalan en esto del jazz, pero Biel Amargant tiene una altura que dice bien a las claras que no estamos ante uno más. Su facilidad para vestir las frases y el dominio absoluto del instrumento, le hacen sobresalir con holgura. Para completar el ciclo, Amargant también ha abordado la composición con valentía, producto de la cual ha editado su primer trabajo de estudio, el CD “First Station”.
Todas esas cualidades se apreciaron con claridad en el segundo pase de la noche. Después de 3 temas en los que quedó patente la apuesta y, cuando empezábamos a tomarle los matices a la velada, llegaron los invitados para apoyar a la nueva figura. El concierto cambió tanto que ya no pudimos sacar mucho más. Una pena.
De los tres temas mencionados, dos fueron del propio líder y uno del guitarrista Jordi Farrés, sustituto de José Reinoso, inicialmente anunciado al piano. Farrés se erigió en fiel sideman, abordando sus solos con corrección, bien cubierto por una sección rítmica de experiencia.
Biel Amargant se entrega admirablemente con un bop brillante, pero debe trabajar más en su sonido. Es hora de afrontar las tareas de futuro y buenas composiciones y la energía necesaria, no le faltarán. Si hablamos de sensibilidad, la asignatura pendiente son las baladas, aunque juega con ventaja: transmite todo lo que toca y sin ninguna duda su espectro engrandecerá.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada