Pots haver presenciat centenars de concerts en mil i un festivals, en les millors condicions i amb els més grans solistes, tanmateix l'essència de la música pot haver estat dispersa, poc adient, mal escoltada o pitjor presentada. Després del que vam poder sentir a Can Rigol, un mas convertit en casa de colònies en el terme municipal de Begues, la resposta a tan emprenyador dilema és la predisposició dels intèrprets i el seu interès en agradar i agradar-se ells mateixos.
La majoria eren músics residents a Nova York. Músics de sessió, és a dir, que no són considerats líders en això del Jazz, però tenen allò que es diu la confiança de molts perquè ho fan bé, i perquè no erren el tret. Sempre l'encerten.
Una actuació al descobert, a l’empar de les estrelles, en una era a redós del mas. Un concert sincer, interpretat des del talent i l'emoció. Un repertori d'estàndards construïts amb aquest talent, una història real i despullada amb els músics en estat pur.
L’audiència estava formada bàsicament pels alumnes, els seus pares i amics, conjuntament amb alguns jazzferits amb ganes de conduir per una carretera indomable, en una nit d'estrelles terrenals. Ja és ben bé que les coses bones es troben en els plaers amagats. Com aconseguir-los ja és cosa de cadascú, encara que molts cops són fruit d'una brillant idea d'un cul inquiet, o d'un somiatruites amb la sort de cara. El cas de Rossy és el primer, per descomptat, i encara cal afegir el seu subtil talent a la bateria. Estrelles a Can Rigol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada