dimecres, 30 de novembre del 2011

CHARMIN MICHELLE TORNA A OMPLIR EL CASINO DOS ANYS DESPRÉS (Vilafranca, 26-11-2011)



Charmin Michelle, veu
Toni Solà, saxo tenor
Gerard Nieto, piano
Ignasi González, contrabaix
Esteve Pi, bateria



Charmin Michelle i Ignasi González, Vilafranca 2011
Els amants del swing i del cançoner nord-americà van tenir la seva nit el passat dissabte al Casino de Vilafranca. De fet, el millor antídot contra les decepcions del modern joc de pilota, sobre tot pels culers, era aquest concert en el que es van aplegar més de dos-cents espectadors. El Jazz contempla les dives com a un dels seus grans atractius, i Charmin Michelle va complir amb tots els cànons que s’esperen de tan enlluernadora figura: posada en escena captivadora, veu melosa i suggestiva, i un grup d’acompanyants valent i matemàtic. El bon record que va deixar la cantant nord-americana fa dos anys en el mateix escenari va ser reclam suficient per a omplir la sala amb escreix.

No és cap secret que la passió pel swing és el que uneix bona part del públic del Jazz. Figures de la talla de Louis Armstrong, Benny Goodman, Duke Ellington o la pròpia Ella Fitzgerald, destinatària de l’homenatge de la nit, fan que l’èxit continuï encara avui. El ple de dissabte passat cal cercar-lo doncs en aquesta passió per un estil del Jazz que camina rabent cap al seu centenari. Sempre recordo que cap tendència musical posterior, ni tan sols el rock, ha superat els registres comercials generats pel swing, en el decurs dels anys. Els nostres avis van créixer ballant swing; els nostres pares el recorden com la seva sintonia de joventut; i ara, nosaltres seguim movent peus i cames i fem tot el possible per a mantenir-lo viu. Ja ho diu la cançó: “It don’t mean a thing, if it ain’t got that swing” (No vol dir res, si no té swing), una peça que no va faltar en un repertori d’estàndards que va incloure grans èxits d’Ella Fitzgerald com A-Tisket A-Tasket, a les que també s’hi van afegir d’altres com la balada Midnight Sun o Lullaby of Birdland i també una breu incursió a la Bossa Nova amb el Desafinado d’Antonio Carlos Jobim.

A banda de la dolçor de la nostra protagonista Charmin, vam poder gaudir del so musculós del Toni Solà al saxo tenor i la divertida dicció del Gerard Nieto, pianista apassionat del Jazz tradicional i home de pes en els arranjaments del grup. Aquesta brillantor es va veure compensada de manera excel·lent per una secció rítmica de llibre, amb l’Ignasi González al contrabaix i l’Esteve Pi, un autèntic metrònom a la bateria que va fer pujar la temperatura de la sala amb un extens solo a Caravan, el tema que va popularitzar Duke Ellington. Per acabar, picada d’ullet als grans musicals amb la cançó Mack The Knife, de l’Opera dels Tres Rals, una peça que Ella Fitzgerald i Louis Armstrong van fer famosa als anys 60 i que després ha versionat mig món.

Bona feina un cop més tant del Jazz Club com del Casino, unint les seves forces per aprofitar la mini-gira que ha fet la cantant per diversos indrets dels Països Catalans. Que sigui per molts anys!