Jeremy Pelt, trompeta
J.D. Allen, saxo tenor
Danny Grisset, piano
Dwayne Burno, contrabaix
Johnathan Barber, bateria
Les virtuts dels solistes solen ser sempre motiu destacat per a què un concert mereixi, per si mateix, que algú compri l'entrada i s’assegui a escoltar. Sovint no ens passa pel cap pensar en qui són els músics acompanyants, ni tampoc quin és el projecte que ens presentarà el grup aquell dia.
No és cap ximpleria pensar que a l'actuació recent de Jeremy Pelt a Terrassa li passés una cosa semblant, i als espectadors ens donés aquesta sensació prèvia de manca d'informació. Sabíem d'un trompetista jove amb fama de consagrat i poc més.
No vam tenir gaires problemes per a situar-nos: Formació clàssica de quintet, amb un saxofonista de traces musculoses, secció rítmica vigorosa, i un gust clar per la ronda d'intervencions pròpia del bebop. A la trompeta, un artista de so més aviat vellutat i no gaire tallant, amb bagatge tècnic completíssim, i un projecte, 'Soul', que té més coses de la ingravidesa de l'ànima que no del ganxo propi de l’apassionant gènere de la música negra.
Blues i swing van aparèixer certament poc en detriment de les balades, captivadores i generoses d'execució. Va destacar JD Allen amb meritòries intervencions i discurs potent, però també el delicat treball de Danny Grisset (acompanyant habitual de Tom Harrell) al piano i, per descomptat, la transcendental generositat del ventrut Dwayne Burno, atent i imprescindible tota la vetllada. Al jovenet Johnathan Barber li va tocar quedar-se a segona fila encara que va col·laborar amb encert en la seva tasca de substitució del bateria original, Gerald Cleaver, al qual va intentar emular amb tints més cromàtics que no pas musicals.
Una proposta generosa que va arribar amb naturalitat en clau Mingus (gairebé tots els membres del grup han passat alguna vegada per les formacions que envolten la Mingus Big Band), en una nit agradable en la què ens hagués agradat poder subratllar alguna sorpresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada