OCELLS
Als anys 40 del segle passat, el llegendari saxofonista de bebop Charlie Parker va composar “Ornithology”, una peça amb un títol que lliga directament amb el seu àlies que no és altre que “Bird”. Es tracta d’una adaptació de l’estàndard de Jazz “How High the Moon”. Ornithology, més enllà del narcisisme que implica, amaga la voluntat de dibuixar amb pinzell propi una cançó coneguda, donant-li l’expressió nerviosa i agitada que s’espera del bebop.
Salvant totes les distàncies, i sense descartar un (volgut o casual) homenatge al gran referent del bebop, Horacio Fumero ha fet quelcom de semblant amb el seu projecte “Ocells”. L’insigne contrabaixista i professor ha tret la seva paleta i s’ha posat a pintar tot un catàleg d’ocells, uns més dòcils que d’altres, prenent igualment com a base els estàndards de Jazz. I ho ha fet des de la sensibilitat i la intel·ligència, aprofitant amb avidesa les possibilitats líriques d’un trio que, sense la bateria, captiva des de la primera nota. 
El pinzell de Fumero és mestís, enriquit amb els colors de la pampa argentina però amb les arrels ben clavades en la tradició del Jazz. Tangos i milongues es barregen i es lliguen des d’un blues explícit, i amb sàvies dosis de swing. 
Al Sam-Cafè del Casino, el Jazz Club Vilafranca va acomiadar l’any amb aquesta bellesa de concert. Amb uns músics concentradíssims i tocats per la inspiració, la proposta va quallar de manera absoluta en una segona part magistral, on la capacitat lírica de Joan Monné al piano es va agermanar perfectament amb el so cromàtic del granadí Julián Sánchez a la trompeta. Sánchez va emprar diversos tipus de sordines, un flautí de bec i ocasionalment també alguns instruments de percussió incloses les “palmas”, escampant d’aquesta manera un latent aroma flamenc. 
Tampoc no va passar desapercebuda la gran capacitat d’afinació del contrabaixista. No tinc cap dubte que Fumero coneix cada mil·límetre del batedor del seu instrument. És el metrònom perfecte que ajuda a mantenir el tempo, i dóna a tot el conjunt una pau de les que esborronen.
El mestratge d’Horacio Fumero es va veure homenatjat a la sala amb la presència significativa de diversos músics locals, alguns d’ells alumnes seus, i membres del Col·lectiu Musical (Col·Mu), que tan bona tasca en pro del Jazz està endegant a Vilafranca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada