“No, no, no el fan a Sabadell, que això solament és el títol… Sí, sí, ja t’ho he dit, és el patrocinador! El Vijazz és el mateix...., no t’emboliquis Sisqueta, que ja sé per on vas, eh? Dona! A veure si encara te n’hauré de fer un croquis”. Tan aviat com pugui li he de posar un vídeo a la jaia, sinó l’avi em perdrà la paciència i ja hi serem pels trossos. Li ensenyaré que, com sempre, el Vi a la Rambla i el Jazz a davant del Museu. Quin descans. L’avi se’l mereix.
L’obra de teatre ha tornat a sortir bé i s’enfila fins i tot per sobre dels seus límits. Tornem a tenir milers de visitants i per a encimbellar l’artifici, a La Teva, el cap de tot plegat diu que guanyem un milió. Mare meva, si és que ens toca la rifa cada principi de juliol! No hi ha aturador pel Vijazz: hi ha pocs cellers a la Fira però molta gent a tastar i també molta a escoltar. La Fira la podem fer créixer, però la Plaça de Jaume I segurament no. El debat que permetria actuar sobre l’espadat de pedra sembla adormit i no hi ha moviments que el despertin. En tot cas compte, que els límits ja són ben presents i alguns, com el frec a frec per entrar al concert de Chick Corea, generen certa inquietud.
Girant la vista cap el que ens ocupa, del Jazz, el que més m’ha convençut no és en Corea, sinó els seus compatriotes Medeski, Martin & Wood. Ja sé que pensareu que aquesta decisió estava cantada, però us heu de refiar de la meva imparcialitat jazzística i sinó, encaixeu aquesta: el Pizzarelli em va fer passar una bona estona. Ho dic de veres, és un bon guitarrista i un xic menys valuós com a cantant, però l’ofici d’una banda nord-americana mai no es pot menystenir. Lliçons de perfecció un xic sardònica, però perfecció.
Mal m’està el dir-ho, però creia poc en el concert de Chick Corea & The Vigil, no per res, sinó perquè això de la fusió constant amb el passat, per molts acompanyants joves i sobradament preparats que portis, sempre duu a la repetició. Tot i confirmar-se aquesta circumstància, val a dir que la segona part del concert em va impressionar per la intensitat i el magnífic rendiment de les percussions. Dissabte, els MM&W ho van quadrar tot a la perfecció. Se’ls veia a la cara. Estaven feliços de passar per Vilafranca i això es va notar a l’escenari. Ells ja es coneixen més que les respectives mares, i no tenen ni un instant de dubte. Groove del bo, amb una inventiva brillant i molt estudiada, acompanyat per uns instrumentistes que ratllen l'excel·lència tècnica. Si ho amanim tot amb la passió que senten pel blues i el rock, tenim el concert perfecte del festival. Nosaltres no estàvem tan contents com ells, val a dir-ho. La disposició de cadires de la classe turista semblava dissenyada per un enginyer de Liliput.
El percussionista Roger Blàvia també va caminar per la banda alta en el seu concert a la Rambla. Amb socis com Raynald Colom i Jordi Bonell tens a l’abast des del jazz-rock fins al flamenc, i arribes a la bossa nova amb permís del baixista “Dudu” Penz. Tampoc no puc deixar de fer un esment a l’Astrio, a banda d’enviar també una salutació ben cordial a la “tigressa” Eliane Elias de la que, més que rendició als seus encants, hem de parlar de submissió a la seva mala jeia. Parar a mitja cançó no es fa, ni aquí ni a Istanbul. Els Astrio van causar impacte a la Rambla amb el seu rock progressiu i psicodèlic, que ajunten amb la capacitat improvisadora dels Santis, en Careta a la guitarra i en Serratosa a la bateria, ben acomboiats pel mestre de tot plegat, el teclista Arecio Smith amb les seves bases electròniques. Una gernació omplint la Rambla i gaudint, amb poc Jazz i molta connexió. Per a Phronesis un notable alt, tot i la dificultat en arrodonir el projecte. Bona idea aquesta de portar jazz jove i europeu. Que segueixi la via ben oberta i, tal com apuntàvem en la prèvia, que se n’obrin més, que de gent n’hi ha, i disposada a tot.
Una edició més, tot sembla fet a mida en aquest escenari del Banc Sabadell Vijazz Penedès. Ara toca, suposo, pentinar el gat. Però si mentre pentines, penses, segurament canviaràs coses i estaràs més content d’afaitar-te cada matí. Un milió bé que s’ho val! Bon estiu amb Jazz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada