JAZZALDIA 49 2014 (I)

Tot a punt per a fer història. Com sempre ho fa a les acaballes de cada mes de juliol, Sant Sebastià, el sant d’Òstia, ha transformat la seva ciutat en la capital del Jazz. El Donostiako Jazzaldia estén la seva aurèola de gran esdeveniment tant per la quantitat de concerts (112) com pel nombre d’escenaris (17), i també per la seva longevitat. L’any vinent arribarà a les 50 edicions i no deu ser poca cosa perquè, simplement amb la nòmina de músics que hi han actuat, el Festival podria escriure la seva pròpia història del Jazz. Sant Sebastià és un sant màrtir, dels que van arribar de Roma personalitzats en relíquies poc o gens autèntiques, i ha resultat ser, com es diria des del Penedès, un cep molt ben empeltat. No descobrirem ara les belleses que amaga la Bella Easo, però encetar el nostre passeig pel Jazzaldia 2014 amb una aproximació a la història  no ens va malament, tot i provenir d’un sant i la seva nomenclatura en èuscar.

Intens i eclèctic. Hem tingut concerts de tota mena, ultrapassant amb escreix els murs de la música improvisada (més per defecte que no pas per excés, tot s’ha de dir), on el Jazz ha quedat altre cop en un terreny ambigu que, d’altra banda, li escau força. En altres paraules, allò que tanta gent relaciona amb el bop (i derivats) i el swing, s’ha sentit en compta-gotes. Per a ser justos hem de parlar de fusió, amb John Scofield Überjam Band, i de projectes més expansius i intensos com Enrico Rava Tribe i Dave Holland Prism, que juntament amb la classe i l’ordre de Toshiko Akiyoshi & Lew Tabackin Quartet, i la irrupció dels Snarky Puppy, han estat les propostes més suggestives d’aquesta edició de vigília del cinquantenari. També ha estat un Jazzaldia amb extraordinària presència de cantants, on han sobresortit Dee Dee Bridgewater (que, oh sorpresa, s’estrenava al Jazzaldia amb 64 anys), René Marie Quartet curiosament en dos concerts gratuïts, i l’allargada ombra del quasi donostiarra Bobby McFerrin, en la seva quarta aparició en els darrers 13 anys.

Jazz de vanguàrdia? Enguany s’ha deixat notar un cert interès per mostrar una línia de connexió amb el Free Jazz, o si més no amb el que se n’ha dit, potser amb més encert, Avant-Garde. Ha semblat que la direcció artística del Festival apostava per una mena de cicle on hi hem trobat Muhal Richard Abrams a piano sol, Wadada Leo Smith amb el projecte Ten Freedom Summers i la Sun Ra Centennial Dream Arkestra. Tot i la poca credibilitat que se’m pugui atorgar per haver fet aquesta afirmació, estic convençut que alguna cosa hi ha hagut, si més no, amb un interès més remarcable que en altres edicions.

He de dir que, en el supòsit que el cicle fictici hagi estat veritat, trobo a faltar una cloenda un xic més connectada amb la realitat actual del Free, sobre tot a nivell europeu. Descarto que el concert de Bugge Wesseltoft pugui haver-se’n constituït virtual colofó, tot i la seva electrònica de pseudo-vanguàrdia, amb acompanyants de luxe com Erik Truffaz.

Poti-poti estil Jazzaldia. Pel que fa a la resta, cal parlar de bona arrencada amb el Jazz Band Ball, com dèiem amb els Snarky Puppy al capdavant. Interessants concerts en els escenaris tancats (amb el duo Chick Corea – Stanley Clarke com a referència) i parelles ben avingudes a La Trini, incloses les dues cantants de la vetllada de cloenda, Kristin Absjørnsen i Dee Dee Bridgewater. I també alguna decepció com ara la poca consistència de l’Sketches of Spain del trompetista Nicholas Payton, tot i el magnífic trio que l’acompanya i la participació de la big band l’Instrumental de Gascogne.

Cal destacar igualment la proliferació de nous escenaris, la majoria d’ells bars i restaurants o terrasses, que han envaït literalment les tardes-nits de Donostia i els seus entorns, cosa que denota un cert interès en fer participar cada cop més gent en aquesta autèntica torre de babel musical.

Des d’avui, encara que amb una periodicitat força imprevisible, ens disposem a seguir amb la sèrie de capítols, dia a dia, de tot el que hem vist i sentit al 49è Jazzaldia. Us esperem en el nostre recorregut, i que Donostia i el Jazz ens acompanyin!

http://www.penedesfera.cat/ wordpress/xmlrpc.php