Publicat a El 3 de Vuit
Susana Sheiman, veu
Toni Solà, saxo tenor
Xavi Algans, piano
Ignasi González, contrabaix
Josep “Pinyu” Martí, bateria
NIT D’ESTRENES AL VINSEUM
Hi ha poques artistes que es moguin per l’escenari amb la comoditat que ho fa Susana Sheiman. I no és només un elogi, sinó la constatació que els espectacles resulten millors en funció de la comunicació que ens arriba des d’allà dalt. Algú pot pensar que m’invento la sopa d’all però, en aquests temps on brollen quantitats ingents de propostes musicals, em sembla molt terapèutic recordar la recepta d’una bona sopa, o dit d’una altra manera, quin és l’ingredient que la gent cerca quan va a escoltar música. I s’ha demostrat que la gent vol, bàsicament i en tots els graus d’apassionament i intel·ligència que se us acudeixin, passar-ho bé.
Susana Sheiman ha visitat Vilafranca en diverses ocasions i, si és cert que la cantant i el seu quartet van sorprendre poc els assistents, sí que cal remarcar l’habilitat d’aquesta artista per transitar, amb tot el coratge del que és capaç, per la majoria dels cançoners terraqüis.
Susana Sheiman ha visitat Vilafranca en diverses ocasions i, si és cert que la cantant i el seu quartet van sorprendre poc els assistents, sí que cal remarcar l’habilitat d’aquesta artista per transitar, amb tot el coratge del que és capaç, per la majoria dels cançoners terraqüis.
Dissabte passat al Vinseum va 
liderar una formació amb vells coneguts com Toni Solà al tenor i Ignasi González al contrabaix, junt amb les novetats del pianista Xavi Algans i el bateria penedesenc “Pinyu” Martí. A banda de la sobrietat del baterista, fill de músic i membre entre d’altres de la Vella Dixieland, cal destacar l’aportació refrescant del piano en tots els estils pels que va anar desfilant. El seu gust pel contratemps i els silencis va mantenir en tot moment l’atmosfera tensada i expectant. Una intranquil·litat en l’escolta que sempre és d’agrair, sobre tot si el repertori es desplaça per camins tan coneguts com els del swing, la bossa nova, el soul o el blues.
Tampoc es pot ignorar la potència i intensitat que va demostrar el trio en les poques ocasions en què es va quedar sol. La resta ho van posar el so musculós de Toni Solà i la veu àmplia de la pròpia cantant, tossudament acompanyada d’una bona col·lecció de scats.
Tot plegat va constituir una esplèndida posada de llarg del nou curs del Jazz Club Vilafranca, que també presenta novetats a la junta directiva. Així doncs, parlem de triple estrena per les novetats de la Sheiman, la presentació d’aquest nou cicle que ens portarà un concert mensual a l’Auditori del Vinseum, i els nous aires dirigents a l’organització. Molta sort, i bon Jazz a tots!
liderar una formació amb vells coneguts com Toni Solà al tenor i Ignasi González al contrabaix, junt amb les novetats del pianista Xavi Algans i el bateria penedesenc “Pinyu” Martí. A banda de la sobrietat del baterista, fill de músic i membre entre d’altres de la Vella Dixieland, cal destacar l’aportació refrescant del piano en tots els estils pels que va anar desfilant. El seu gust pel contratemps i els silencis va mantenir en tot moment l’atmosfera tensada i expectant. Una intranquil·litat en l’escolta que sempre és d’agrair, sobre tot si el repertori es desplaça per camins tan coneguts com els del swing, la bossa nova, el soul o el blues. Tampoc es pot ignorar la potència i intensitat que va demostrar el trio en les poques ocasions en què es va quedar sol. La resta ho van posar el so musculós de Toni Solà i la veu àmplia de la pròpia cantant, tossudament acompanyada d’una bona col·lecció de scats. Tot plegat va constituir una esplèndida posada de llarg del nou curs del Jazz Club Vilafranca, que també presenta novetats a la junta directiva. Així doncs, parlem de triple estrena per les novetats de la Sheiman, la presentació d’aquest nou cicle que ens portarà un concert mensual a l’Auditori del Vinseum, i els nous aires dirigents a l’organització. Molta sort, i bon Jazz a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada