VÍCTOR DE DIEGO TRIO "Bittor" (Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 12/3/2016)

Víctor De Diego

saxos tenor i soprano
Jordi Gaspar
contrabaix
Gonzalo del Val
bateria

TRES EN LÍNIA

Els trios sense un instrument harmònic com el piano t’agafen desprevingut. Com recorda el saxofonista Ken Vandermark en un interessant article (“En el punto de fuga de la forma. El radicalismo de Ornette Coleman” – elestadomental.com), en el Jazz convencional, una de les funcions del piano és marcar els canvis d’acords a l’improvisador. Sense aquesta referència, el grup es mou dins d’una capa de silenci. El triangle equilàter que formen Víctor de Diego, Jordi Gaspar i Gonzalo del Val, treballa amb aquest silenci i el vesteix amb mans d’escultor. L’omple de solos i duos d’una eloqüència formidable, situant tots tres músics al capdavant d’una formació lineal. No són tres vèrtexs, són un front de tres.

Amb quasi quatre anys d’existència, aquesta reunió de talents ha arribat a un punt de compenetració tan alt, que la paraula que els defineix és goig. A l’Auditori de Vinseum van donar aquesta impressió i la van encomanar als presents.

Quan tot just començava, el trio va lluir algunes dissonàncies amb "Cheryl" de Charlie Parker, que feien preveure un vespre generós. I així va ser. El disc 'Bittor', Víctor en euskera, que era l'excusa, es va anar lliurant a l'audiència envasat en diversos ritmes, -incloent blues, tanguillo, fusió i bossa nova-, i amb poques limitacions, emparat en la musicalitat de contrabaix i bateria. Tots dos instruments rítmics van brodar les intervencions, establint diàlegs entre ells i contrapuntant en ocasions el solista principal. Víctor De Diego va acabar completament deslliurat a la clarividència del seu so, tant amb el tenor com amb el soprano. A banda de "Eu sei que vou te amar”" de Jobim, es van sentir versions dels standards "I'll Remember April", "Chelsea Bridge", "All or Nothing At All" o "Stars Fell on Alabama", i també peces de collita pròpia del saxofonista, com Barabain i Zazpiko. Tot va sonar fresc i amb segell personal, tal com ho fan els músics consagrats.

Mila esker, Bittor.