diumenge, 28 d’agost del 2016

JAZZALDIA 51 2016 (I)

Gloria Gaynor, La Zurriola, Donostia-San Sebastián, 21-jul-2016


ELS “12 POINTS” I ALTRES CASUALITATS

La platja, la ciutat i la música, o llegit a l’inrevés, el Jazz, Lo Viejo i la Zurriola no han donat treva, un any més. Hem buscat entre notes i fotografies un tros de desassossec, un bri de decepció, un mal moment però, deixant a banda un fosc episodi que volem deslligar de l’organització, i que intentarem explicar en properes entregues, ens ha quedat un Jazzaldia dels que es recorden. Ja se sap que les casualitats no existeixen però, demanar per demanar, si la 51a hagués estat la 50a, estic segur que hauríem tingut unes noces d’or quasi inoblidables. 

No deu ser una casualitat que el 51è hagi coincidit amb la Capitalitat Cultural Europea 2016, i que els concerts, fins a 134 segons l'organització, hagin tingut no només una altíssima assistència, sinó que l’interès de les propostes hagi pujat clarament per sobre de la mitjana.

Hem tingut pocs moments de descans. Els concerts a l’espai San Telmo, a l’hora del vermut, han posat al límit els horaris, igual que ho ha fet una de les altres casualitats: El 12Points Festival, aquest esdeveniment europeu itinerant dedicat a la descoberta de nous talents, ha permès obrir finestres i que retornessin antics espais del Festival que el Jazzaldia faria bé de re-capitalitzar, com ara les jam sessions nocturnes.

Globalment ha estat un Festival complet, amb un estoc de bones propostes certament llaminer: Jan Garbarek & Trilok Gurtu, Branford Marsalis & Kurt Elling, Coltrane/DeJohnette/Garrison, Steve Coleman & Five Elements, Jose James, Jerry Bergonzi & Perico Sambeat o Josemi Carmona & Javier Colina, per a dir-ne només alguns.

Marco Mezquida, Teatro Victoria Eugenia, Donostia-San Sebastián, 20-jul-2016



Tanmateix, abans que el Jazz Band Ball obrís el foc amb vuit concerts, entre els quals el d’una més que supervivent Gloria Gaynor, el Jazzaldia ja havia recorregut un bon tros. Els 12points s’havien avançat la nit de dimecres amb 3 de les 12 actuacions que nodrien un cartell integrat al Jazzaldia, però desenvolupat amb tota la independència. Aquesta primera nit ens va portar, en una altra d’aquelles casualitats, un piano sol del brillantíssim Marco Mezquida. Fou una actuació en format workshop (50 minuts únicament), amb moltes cançons –tal com a ell li agrada- just al mig dels dos altres concerts: The Embla, un sorprenent duo de veu i percussió amb arrels ètniques africanes i europees, i l’Eva Kleesse Quartet, que duia una interessant proposta de fusió entre música simfònica i jazz llatí. Ve’t aquí doncs que, quasi sense voler, el degà dels festivals peninsulars havia pogut comptabilitzar el primer concert d’aquest pianista apassionat, nascut a Maó. Els més toca-tardans, els que no donen per iniciat el Jazzaldia fins al Jazz Band Ball, es van perdre aquesta “première”, que si no té una rèplica ben aviat en aquest Festival, es farà difícil d’entendre.



ARRENCADA AMB FORÇA
Abans i tot del Jazz Band Ball, l'organització va voler encetar els concerts a migdia, al pati del Museo San Telmo, i ho va fer amb el trio de la cantant Ainara OrtegaIñaki Salvador (piano), Javier Mayor (contrabaix) i Hasier Oleaga (bateria), ben emparats per dues col·laboracions de categoria: Mikel Andueza als saxos i Baptiste Bécher al trombó. Swing, scat, una mica de folklore euskaldun i molt bon humor.

Dave Douglas, La Zurriola, Donostia-San Sebastián, 21-jul-2016


Al vespre s’encetava oficialment el 51è amb l'efervescència habitual a la zona de la Zurriola, entre els cubs de Moneo a la zona del Kursaal. Allà, Dave Douglas brandava les seves textures sempre connectades amb el blues, aquest cop amb el projecte High Risk, un trio jove de concepció i fets electrònics (Shigeto (beat box i efectes), Jonathan Maron (baix elèctric i baix sintetitzat) i Ian Chang (bateria)). Envoltat de ginys electrònics i caixes de ritmes, va tornar a posar la seva trompeta, sempre acústica i sense cap altre efecte que no fos boca i pulmons, en mans de terrenys aparentment inhòspits, vinculats aquest cop a la fusió urbana i a la fredor del techno i el rap.

UNA FESTA DELS 70

Marc Ribot amb Jamaaladeen Tacuma, La Zurriola, Donostia-San Sebastián, 21-jul-2016Sense deixar de lamentar les coincidències que ens van fer perdre Terje Rypdal + Elephant9 i el trident format pels Cyrus Chesnut, Buster Williams i Lenny White, la nostra nit va continuar amb una visita a la festa que s’havien muntat Marc Ribot & The Young Philadelphians, en una altra de les terrasses del Kursaal. Mary Halvorson a l’altra guitarra, junt amb Jamaaladeen Tacuma (baix) i Calvin Weston (bateria), una de les primeres seccions rítmiques del Prime Time d’Ornette Coleman, i ambdós nascuts a Philadelphia, sumats al trio de corda format per Nathan Bontrager (cello), Max Haft (violí) i Sabine Akiko Ahrendt (violí), feien moure la concurrència amb un èxit considerable. Els autoanomenats Young Philadelphians, amb un repertori farcit de cançons del soul rock dels 70, l’anomenat so Philadelphia, van protagonitzar moments de gran intensitat, en els que el trio de corda va mantenir amb enteresa el seu paper, producte tant de l’acurada proposta com d’una sonorització ben portada. La fusió de rock i soul, junt amb alguna peça propera al noise, aquest apèndix del free que tant agrada al guitarrista de Newark, van triomfar entre la nodrida assistència. Una mena de pols amb aires ornettians, instal·lat entre la irreverència i la genialitat.

Per acabar aquesta primera (o segona) jornada, ens vam traslladar al Kutxa Kultur Kluba, situat al rehabilitat edifici de Tabakalera, on s’hi celebrava la 12Points Jam. Excel·lents sensacions en aquest espai, ben preparat per acollir els joves talents instal·lats aquests dies a la capital de Gipuzkoa.