CORDA SOLISTA

PAU LLIGADAS

“MADERA VIVA”

Auditori Vinseum

Vilafranca del Penedès, 13-abril-2019

Pau Lligadas, contrabaix i veu
Vicenç Solsona, guitarra i veu
Ramón Ángel Rey, bateria

Des que el món és món, els baixistes són peça clau. Concentració, sacrifici, cap fred (o calent) i aquella paciència des del darrere per a mantenir el grup dins de la peça. No ho pot ser qualsevol, de baixista. Tothom ho sap això. Tanmateix, n’hi ha que fugen de convencionalismes, i alguns d’aquests volten pels nostres escenaris, incentivats segurament per la valenta generació que els ha fet de mestre. Amb aquest esperit és com el jove Pau Lligadas ha arribat al lideratge dels seus propis projectes, i així és com el llegat d’històrics com Mingus o Haden perviu.

La presentació de ‘Madera Viva’ al Jazz Club Vilafranca va tenir molt bona connexió. El disc, que ofereix un repertori divers, fins i tot eclèctic, amb versions del pop llatí, la cançó i d’estàndards nord-americans, va tocar els cors i la fibra. Els que hi cercaven una dosi extra de swing la van trobar a faltar, però la bona química del conjunt la va compensar amb escreix.

Atractiu joc dels dos intèrprets de corda. El contrabaix, amb tota la seva capacitat sonora, fregat amb l’arc, pinçades o gratades les cordes, i la guitarra, molt més concreta amb la pulsació, liderant o acompanyant. Quan hom disposa de l’ofici d’un guitarrista com Vicenç Solsona, les possibilitats de combinar són moltes i el contrabaixista barceloní les va aprofitar totes, fins i tot la veu amb la que Solsona se'ns va presentar com un més que correcte cantant de boleros, a duo amb el propi Lligadas. A l’altra banda de la balança, respecte quasi religiós de Ramón Ángel Rey des de la bateria, que va contrapesar sempre amb el toc adient. Serrat, Mingus, Alejandro Sanz, Nat King Cole o Bebo Valdés vistos des de l’òptica d’un contrabaix solista que té molta corda per davant.