dissabte, 30 de novembre de 2019

NOCTIS - Daniel Ferruz Quartet

(Fresh Sound New Talent, 2019)
Enregistrat per Jordi Vidal als Estudis Laietana, Barcelona, 6 i 7 desembre, 2018


Joan Mas, saxo alt
Daniel Ferruz, piano
David Mengual, contrabaix
Adrià Claramunt, bateria

El planeta avança cap al final del dia i la vida s'esmuny dins les ombres. En aquest trànsit, Daniel Ferruz escampa el seu recull de grisos, negres i blancs anomenat 'Noctis'. Un nom fàcil de llegir però de traducció més subtil: que pertany a la nit, nocturn. És així, amb la lleugeresa de la tenebra, com el pianista aragonès ha decidit que sigui la seva primera incursió discogràfica. 

Assossegat a estones per la baixa llum, i amb una voluntat kàrmica notable, el disc és una perfecció sonora. Entre l'smooth i la balada emotiva, el disc posa en escena un trio expressiu i camaleònic liderat pel Joan Mas, saxofonista de so identificable i discurs sempre eloqüent, que ens guia per la foscor posant-hi, si convé, llum de dia.

Repertori amb composicions del pianista, llevat de dos estàndards, totes amb una bona arribada a l’oient i més heterogènies del que es podria pensar per la 'nocturnitat' confessa de tot el conjunt. 'Noctis' i 'Vuelta a casa són dues presentacions, segurament les peces més nocturnes de tot el disc. 'Nuevo horizonte' ens deixa entreveure, en el seu final, una mena d'alba lluminosa, i de seguida ens arriba la 'Suite Ariana', que ofereix textures i espais de quietud i recolliment. Amb 'Remembering Bill's Time' tenim un gest significatiu cap al gran Bill Evans, pianista cabdal a la història i sovint amagat darrera d'altres noms del seu temps. 'Flights', que és una dansa seductora i 'Purple Bubbles', que representa una certa alteració de la pau nocturna, sobretot pel seu pianisme percudit, semblen sota custòdia de dues versions de la peça curta  'Funny Dreams', una mena de divertimento en el més profund dels somnis. El dos breus estàndards 'So in Love' i 'Love Is A Lonesome Thing' ens recorden on som i d'on ve aquesta música que sentim tan nostra i que, en certa manera ens ha alliberat de la rectilínia tendència europea.

Cap comentari: