DOLÇOR BALEAR

CLARA GORRIAS QUARTET

Auditori Vinseum
Vilafranca del Penedès, 19-octubre-2019

Clara Gorrias, veu i flauta travessera

Toni Saigi, piano

Giuseppe Campisi, contrabaix

Roger Gutiérrez, bateria 

El món del Jazz, tan procliu a les fusions, no ha tingut mai gaire contacte amb la cançó popular de les Illes, una de les més riques dels Països Catalans. Tot i les serioses aproximacions de Maria del Mar Bonet i Manel Camp, que tenen discos com ‘Blaus de l’Ànima’, ara sembla que la connexió illenca es pot veure reforçada per una jove de Ciutadella, la Clara Gorrias, que presentava el seu primer disc (La mar fa riure i fa plorar) al Jazz Club Vilafranca.

I el reforç que vam poder apreciar és dolç i radical, tot alhora. Dolç per les formes i radical perquè a diferència d’altres, la cantant aconsegueix submergir cançons pròpies i peces tradicionals dins d’un llenguatge que barreja la mística i l’atreviment. 

En mig d’aquest discurs, hi vam sentir Jazz en els ritmes i en el caminar d’un trio que, encara que poc estrident, sempre el vam veure propens a la intensitat. També Jazz a les introduccions de peces com ara ‘La núvia d’Algendar’ (contrabaix) o ‘L’amo de Son Carabassa’ (bateria i veu), on s'endevinà un encara incipient ús de les textures i de certs ambients sonors. 

Tampoc no van passar desapercebudes les qualitats vocals de la protagonista, que va començar cantant íntegrament a cappella la cançó eivissenca “Sa serena cau menuda”, i va mostrar després un punch força sòlid en alguns fragments de scat. Novell és l’adjectiu, i futur esperançador, el subjecte.