Els piano-sols del claustre de San Telmo són tota una tradició d'ençà que el Jazzaldia va canviar els concerts de matinada pels de matí, no deu fer pas més de 5 edicions.
 |
| Eri Yamamoto i Bruce Barth, Claustre de San Telmo, Donostia, 23 juliol 2023 |
 |
| Yosuke Yamashita, rebent el Premi Jazzaldia Victoria Eugenia Antzokia Donostia, 23 juliol 2023 |
Enguany, els protagonistes d’aquest cicle provenien del país del sol naixent. Puntuals a les 11h, els cinc concerts han tingut quatre protagonistes (o cinc?) i, al capdavant, Yosuke Yamashita (un altre dels premis Jazzaldia 2023), que n'ha fet dos.
Menció especial per a Eri Yamamoto, que va convertir el seu solo en un piano a quatre mans amb Bruce Barth, el seu company a New York que, per aquelles casualitats de la vida, també es trobava de gira per la Península aquests mateixos dies. Un delit difícil de repetir en circumstàncies normals.
El jove Kento Tsubosaka, amb un discurs de caire simfònic i orquestral, i el més experimentat i lliure (de mans rapidíssimes) Hakuei Kim, van completar el cartell.
Però no s'acaben aquí els pianos del Jazzaldia...
El Festival alçava el teló dijous 21 de juliol amb “Kenny Barron with Strings (EGO)”, on el pianista de Filadèlfia, junt amb Kiyoshi Kitagawa -contrabaix- i Johnathan Blake -bateria-, es feia acompanyar de la secció de cordes de l’Euskal Herriko Gazte Orkestra -EGO- (Jove Orquestra del País Basc).
 |
| Kenny Barron, Kusaal Auditorioa, Donostia, 21 juliol 2023 |
Aquest tipus de fusió amb una orquestra de corda, per on han passat tants músics de Jazz en el decurs de la història, al meu parer, i en aquest cas, va significar massa renúncies per part del veterà solista (80), sobretot pel que fa als seus esperats solos. Tot i així, cal destacar una sonoritat magnífica i, en certa mesura, espectacular, amb un gran impacte a la sala, on no hi cabia ni una agulla.
Tot i l'abundància de pianistes, la presència més sensible fou la d’un encara ferm Abdullah Ibrahim (88), el tercer i últim premi Jazzaldia d’enguany. Apassionat (i perfeccionista) tant pel so com pels silencis, no va parar fins que el grup, amb el violoncel·lista/contrabaixista Noah Jackson i el bufador Cleave Guyton (clarinet, saxo alt, flauta i flautí), va gaudir de la sonoritat que ell esperava.
 |
| Abdullah Ibrahim, Trinitate Enparantza, Donostia, 23 juliol 2023 |
 |
| Abdullah Ibrahim cantant al final del seu concert, Trinitate Enparantza, Donostia, 23 juliol 2023 |
S’acomiadà cantant a capella, dret al costat del piano, una cançó d’amor pel seu país, Sud-Àfrica. Pell de gallina.
Per tancar el capítol de les blanques i les negres, no volem passar sense comentar la doble sessió que ha ofert el granollerí, resident a Brooklyn, Albert Marquès, amb el projecte Freedom First. Amagat al Victoria Eugenia Club (un espai per a no més de 200 persones) ha ofert un contundent missatge sobre les injustícies d’aquest món centrades en Keith LaMar, un pres en el corredor de la mort de qui, malgrat la condemna, no se n’ha pogut demostrar la culpabilitat.
 |
| Albert Marquès, Victoria Eugenia Kluba, Donostia, 25 juliol 2023 |
 |
Freedom First amb Albert Marquès, Erin Corine, Manel Fortià i Mark Ayza, Victoria Eugenia Kluba, Donostia, 25 juliol 2023
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada