Louis Sclavis, clarinet baix, clarinet i saxo soprano
Henri Texier, contrabaix
Aldo Romano, bateria
ÉS MÚSICA SENSIBLE, NOI!
Nits com aquestes no n’hi ha tantes, Jep. De tan estimulants no n’he vist gaires.
Que per què insisteixo en això de “veure”? Home, t’ho hauré de dir cantant? La música s’ha de sentir sense distàncies, amb l’esperit del moment... Després tot se’n va. Se’n va la sensibilitat, els intèrprets, l’ambient...
Si vols podem aprofundir una mica, eh? Et pots preguntar perquè un trio íntegrament acústic porta un quart component, que és el tècnic de so. Això sí que et donaria informació autèntica de l’alçada en la que ens movem, Jep. Pregunta-t’ho i et vindran al cap més preguntes... i no hi tornis amb això dels ECM, i que si se’ls ha enganxat una mena de mania persecutòria amb el so. No vagis per aquí.
No t’encenguis que no n’hi ha per tant. Ves i remulla’t la cara, noi!
També et pots preguntar com és que aquesta gent de RST encara giren amb un disc de fa gairebé 10 anys, i sobre experiències d’en fa més de 20. Aquesta sí que és una bona pregunta....
Potser et penses que la música que surt de l’experiència vital és com la que surt d’un laboratori... Dels laboratoris en surten vestits a mida.... i el present és irrepetible, carallot!
La vida del Jazz no es repeteix. S’assembla, però no es repeteix. 
Ah! i una altra cosa, llest: el Jazz evoluciona! .... i no m’escarneixis que ja t’ho he dit del dret i del revés: no estic per bromes en això de la creació.
Veure solistes tan bregats repassar vivències amb aquest discurs tan obert, i en certa manera arriscat, no té preu, Jep.
Quan acaba un passatge, et desfàs. Intentes recordar i posar-hi alguna etiqueta.
És com un cop de porta, que n’obre una altra.
No estic carregat de romanços. Ja sé que m’estic emocionant.... Quan acaba una peça, ningú hauria de dir res... després d’un xarrup de cafè no vols que res n’ofegui el gust... Està bé home, d’acord, ara no l’he acabat d’encertar la imatge però, oi que m’entens?
La Suite Africaine del trio va ser un goig, Jep.
De tot el que va passar, ja saps que em quedo amb el so. Jo crec que vinc pel so.... Tu, quan entres a un concert, què n’esperes? ....
Mal llamp! No t’estic prenent per res ... ospa! .....vull dir que si entres a sentir o a escoltar, per exemple. Vull dir si t’agraden els detalls o la concepció de tot el que veus i escoltes. Què és el que t’importa?
Home! De swing n’hi va haver una pila. Totes les peces van passar un moment o altre pel blues i pel “teu” hardbop. Moltes van acabar a ritme de rock ... he! he! he!...
Ja m’ho pensava això... ara et comences a penedir de no haver vingut. Ja ens coneixem. És que ho proves poc, caram... Sí! ara fes-te l’emprenyat! T’he descobert! Trontolles, que ets un trontolles.
Ara no et pensis que va ser un concert de rock o de swing, no, no.... ni de bebop, ni de blues, ni molt menys de cap altra cosa. Va ser una barreja de sonoritats sinuoses i amb un tènue substrat, a cops discret, de melodies africanes.... Una muntanya russa de ritmes i intensitats, una cosa parida amb geni, Jep.
Què? No t’ho creus? Ves al disc African Flashback i sinó, penja’t a la xarxa i cerca, Jep, cerca. Veuràs com creixen les peces d’aquest trio fins a desembocar en un esclat. Ja saps que la tensió dels crescendos és quelcom que em crea addicció. És una mena de neguit contingut que sorgeix amb naturalitat fins al tro final.... noooo, no n’estic fent un gra massa..... deixa que m’hi impliqui una mica, no?
No home, no. No tinc cap raó per estar nerviós. Ni tan sols tu m’hi pots fer posar, de nerviós. Contra els mals moments, pensa sempre en l’humor. Sovint, una bona rialla aconsegueix canviar les coses. Si no tens un mínim sentit de l’humor ho portes malament, Jep. Esborra la mala bava del teu rostre.
Fins i tot aquests solistes llegendaris juguen en mig de l’actuació, com uns xiquets fent barrila. Mentre juguen, se’ls dibuixa un somriure a la cara…. i el més jove en té 60.
Vols venir un altre dia? Vinga, et convido al Festival.
Ah, vindràs amb aquella mossa? Porta-la, porta-la, que vingui, que li agradarà més que a tu, cap verd!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada