JOSEP TUTUSAUS QUARTET amb SANTI DE LA RUBIA (Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 10-10-2015)

Josep Tutusaus, trombó de vares
Santi De La Rubia, saxo tenor
Roger Mas, piano
Dee Jay Foster, contrabaix
Ramon Prats, bateria

CONNEXIÓ RETROBADA

Si no fos perquè els casos coneguts són francament pocs, que un trombonista tingui el neguit de liderar el seu propi projecte no hauria de ser res d’extraordinari. Tanmateix, és només una altra prova de l’estat d’ebullició permanent en el que viu el Jazz a casa nostra. Una efervescència que permet ordir propostes com la del músic sitgetà Josep Tutusaus, que ha vingut a l’Auditori de Vinseum a mostrar en públic el que un dia va gravar als locals de l'Escola de Municipal de Música Dolors Calvet. Es tracta del seu nou disc Missing Link, pel qual ha convidat un trio de magnífics, amb Roger Mas al piano, Dee Jay Foster al contrabaix i Ramon Prats a la bateria, acompanyats pel saxofonista tenor Santi de la Rubia.

Malgrat que el “Tutu” és prou conegut a Vilafranca, el concert va tenir un aire de posada de llarg. Una mena presentació en societat que potser s’hauria pogut estalviar, però que va donar la tensió suficient als intèrprets per a conduir una actuació rodona, i en alguns moments virtuosa.  Recolzat en un mainstream contagiós, hereu del punch dels Jazz Messengers i de capitostos del hardbop com McCoy Tyner, el repertori del quintet va incloure un parell de peces de composició pròpia i un seguit d’estàndards, revisats per a incloure una roda de solos, on el trombonista i Santi de la Rubia hi van tenir la part gruixuda, amb aportacions essencials de part dels tres acompanyants. La curta actuació, de poc més d’una hora, va ser densa amb moments especialment dolços com el duo de trombó i piano (If You Could See Me Now), resolt amb aplom per Mas i Tutusaus, i va comptar amb el riquíssim background ofert pel trio, que capitanejava la mà sensible i poderosa de Ramon Prats. No tinc cap dubte que les juguesques que van proposar piano, contrabaix i bateria van representar l’ingredient infal·lible d’una nit de molt d’interès i millors sensacions jazzístiques.

Bona arrencada del Jazz Club Vilafranca en aquesta temporada en què han tornat les dificultats organitzatives, degut bàsicament a la renúncia d’alguns membres de la directiva. Sembla si més no que es van superant amb energia renovada i un punt de sacrifici envejables. Tots els que estimem la música en directe no ho agrairem mai prou.