Xavi Torres, piano
Rai Ferrer, contrabaix
David Xirgu, bateria
INQUIET I CORAL
Dins del Jazz Modern s’hi fan cabre moltes vies musicals. I pot semblar que és novetat que tot hi escaigui i tot faci pila, però el magne edifici ja fa molts anys que es construeix. El Modern Jazz Quartet de Milt Jackson i John Lewis, que es va mantenir actiu durant més de 4 dècades, és un bon exemple de l’ampli concepte de modernitat aplicat al Jazz. De fet, com passa amb les tendències artístiques, el que primer ens hem de preguntar és: Modern? Comparat amb què? El MJQ es comparava amb la moda del bebop de final dels 40, simplement perquè volien trencar i experimentar amb la música del Barroc.
Al tipus de Jazz que fa l’Albert Vila també li hem de reservar seient en aquesta torre de babel de la modernitat. La seva via és un conglomerat de ritmes eclèctics, volgudament desconstruïts i amb una persistent vocació coral. El guitarrista, resident a Bèlgica, presentava el seu darrer disc The Unquiet Sky, gravat a Nova York amb un quintet que integra Aaron Parks, Doug Weiss i sobretot Jeff Ballard, un dels percussionistes capdavanters en l’experimentació d’avantguarda. Potser per això ha buscat, per a la gira catalana, un altre baterista competent, i avesat a complexitats rítmiques, com en David Xirgu. Tots dos percussionistes són amics de les textures i admiren el toc suau i divers. Dues habilitats que calen per a fer lluir la partitura de l’Albert Vila.
Emparat pel públic cada cop més fidel de Vinseum, el grup va deixar una actuació creixent en intensitat amb el rerefons d’unes composicions de metratge generalment elevat. El protagonisme del conjunt va fer destacar el jove Xavi Torres, que es presentava per primer cop a Vilafranca, un pianista que ja ha fet els primers passos per a liderar els seus propis grups.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada