 |
| Jordi Sabatés, Jamboree Jazz Club, Barcelona, 28-oct-2016 |
No és mai tard per començar. El pianista i compositor Jordi Sabatés, conegut per l'abast estilístic de la seva obra, i per haver participat en el moviment artístic i musical de final de la dictadura i principi del post-franquisme, va actuar per primer cop a la cava del Jamboree, en un format pur com el piano sol.
Les raons que han portat Pere Pons, director artístic del veterà club barceloní, a donar el tret de sortida del IV Jamboree Jazz Club Festival duent-nos aquesta primícia, segur que tenen a veure amb tot això, però queda ben clar que la proposta ha estat del gust del públic, que omplia generosament la sala.
Entre "ectoplasmes", tal com ell mateix defineix les incursions de figures emblemàtiques del piano (Jelly Roll Morton, Scott Joplin, Count Basie o Jimmy Yancey) en la música que ha compost per al seu darrer disc Maverick, i alguns esments a la seva activitat actual prou connectada al cinema, van transcórrer seixanta minuts de pianisme contundent i sensible alhora. En la presentació de les peces li sortia el mestre que duu a dins, i ens en va deixar una de ben especial amb "Primera Llum", un "ectoplasma" de Jelly Roll Morton amb el que recorda el sotrac que el va afectar el 2008, en patir un triple infart i sortir-ne (jo crec que reforçat), gràcies al suport de la gent que l'envolta.
Salut i per molts anys, Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada