Disseny Mireia Tramunt |
Octavio Hernández, guitarra
Pedro Campos, contrabaix
Jose Benítez, bateria
Sinead Cormican, violí 1
Ismael Cabaleiro, violí 2
Elena Martínez, viola
Carla Peña, violoncel
Elisabet Raspall, piano
Jon Robles, saxo soprano
Disseny Felo Monzón |
02 Moon Rice
03 The longest journey
04 The Place
05 Words I don’t remember
07 The tree island
Bonus tracks disc “Mireia Tramunt”
08 Looking for Charlotte
09 The longest journey
Bonus tracks disc “Felo Monzón”
08 Para Víctor (Jon Robles)
09 The longest journey (vibràfon solo)
Gravat a Laietana Studios per Jordi Vidal
Disseny: Mireia Tramunt / Felo Monzón
Amb la mirada a Tiébélé, l’enclavament geogràfic de Burkina Faso on les cases de fang, palla i fusta atrauen el visitant, el vibrafonista de Las Palmas de Gran Canaria, Aridane Martín, ha confegit el seu primer disc. Un projecte lluminós i clar que emparella la generositat de la música amb un cover art igualment brillant. Es tracta de dos dissenys diferents per part de dos artistes també canaris: Mireia Tramunt i Felo Monzón. No cal dir que l'important esforç d'edició que s'ha fet, obliga a recomanar el disc també per la proposta estètica, que inclou un petit Art Book amb la interpretació plàstica de cada cançó per part de tots dos artistes.
Si deixem la part visual, i ens centrem en la dimensió auditiva, no sé si Red Norvo, Milt Jackson, o algun altre dels que als anys 50 es van aventurar amb la “Third Stream” (Tercera via), haurien signat la música d’Aridane Martín, però la veritat és que el contingut sembla despreocupat d’aquestes arrels, i no en canvi la forma: composicions netes, execució curosa i respecte quasi quirúrgic pel pentagrama.
Si deixem la part visual, i ens centrem en la dimensió auditiva, no sé si Red Norvo, Milt Jackson, o algun altre dels que als anys 50 es van aventurar amb la “Third Stream” (Tercera via), haurien signat la música d’Aridane Martín, però la veritat és que el contingut sembla despreocupat d’aquestes arrels, i no en canvi la forma: composicions netes, execució curosa i respecte quasi quirúrgic pel pentagrama.
Disseny a banda, la producció també és excel·lent, i la gravació, posterior mescla i masterització, una altra obra d’art en mans d’uns dels millors de l’ofici, en Jordi Vidal i en David Casamitjana. Som, doncs, davant d’una estrena ben pensada, executada de manera brillant, i en una edició singularment exòtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada