Marc Miralta, Joan Martí i Valentí Querol |
HUMAN VIBES
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14 d'abril 2018
Marc Miralta, vibràfon
Joan Martí, contrabaix
Valentí Querol, bateria
La capacitat de fer música per part dels humans és tan antiga que, sense voler, li donem carta de naturalitat. Els sons vocals i la percussió, tant d'objectes com de diverses parts del cos entre elles, foren dels primers recursos utilitzats per la civilització. En aquest sentit, assistir a l'actuació d'un vibràfon solista resulta tot un exercici de connexió amb la història: hi trobem la més primitiva de les sonoritats elevada a la més alta qualificació tecnològica. Ritme i melodia d'un sol glop. El nom Human Vibes deu venir d'això.
El mateix Marc Miralta ho comentava en acabar, i afegia: solament puc fer quatre notes alhora, i l’esforç del solista, en una formació com aquesta, és gran. En el decurs dels vuitanta minuts anteriors, a l’Auditori de Vinseum, havíem pogut sentir tots els timbres possibles d'aquest conjunt de làmines metàl·liques. Una simfonia de tocs agermanats amb els de l'altre percussionista de la vetllada, el baterista Valentí Querol, quintinenc de residència i sadurninenc de naixement, que també va donar una versió molt cromàtica dels seus plats i cuiros. Oferiren un bon grapat d’estàndards amb la intermediació de Joan Martí al contrabaix, un instrument força més avançat, si hem de seguir parlant d’història. Sense cap mena de dubte, aquest diàleg entre percussionistes fou el gran atractiu del concert.
Llaminera recompensa davant d’una nova atzagaiada del destí, aquest cop amb la pèrdua d'un expresident del Jazz Club Vilafranca i gran amant d’aquesta música, en Josep Llàcer. Circumstància coneguda per alguns dels assistents, de tant recent, en anunciar-la Pere Anton Bolet, també expresident de l’entitat, en un breu parlament abans de començar. Que el Jazz t'acompanyi, Josep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada