INTIMITATS MÍNIMES

CARME CANELA & JOAN MONNÉ “Ballads"

Auditori Vinseum
Vilafranca del Penedès, 16-març-2019

Carme Canela, veu

Joan Monné, piano

Des d’un format quasi nu, la Carme Canela i el Joan Monné basteixen un projecte mínim, no pas minúscul, al voltant del cançoner nord-americà. N'han desaparegut les autocomplaences, siguin vocals o de repertori, i és tan íntim i personal que les referències històriques que s’hi endevinen són això, simplement referències. Les justes i necessàries per arribar al nivell poètic i, en certa manera, interpretatiu, que ens va deixar el duo en aquest concert. Si exageréssim, i no ho farem, el podríem situar en el camí del minimalisme. Un excés, si més no, que no quadraria dins d’una crònica que també vol ser mínima i poc cridanera.

El que va quadrar amb suficiència fou la parella. El Joan Monné, músic que acumula mil i una bregues amb solistes, tant del País com de l’altra banda de l'Atlàntic, es posa aquí al costat d'una veu que li demana discreció, en mimetitza perfectament el to i no ofereix contrast, sinó un grau d'eloqüència precís i integrat. Són dos però el conjunt és un, i la veu va escolant-se entre les cançons, com una aigua en pendent mínim, per on baixen partitures de Gershwin, Carl Fisher, Cole Porter o Monk, i ecos de Sarah Vaughan, Billie Holiday, Ella Fitzgerald, Shirley Horn, Carmen McRae, Dinah Washington i, fins i tot, de Frank Sinatra.

Poesia interpretada des del Jazz.