dilluns, 13 de maig del 2019

ERNIE WATTS, EL TENOR

Ernie Watts, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019




ERNIE WATTS QUARTET
Nova Jazz Cava, 23-març-2019 

38è. Festival de Jazz de Terrassa

Ernie Watts, saxo tenor
Christof Saenger, piano
Rudi Engel, contrabaix
Heinrich Koebberling, bateria


El saxo tenor és un instrument determinant en la història del Jazz. Perdut en una filera de les big bands de l’època, va acabar convertint-se en pedra angular del que molts anomenen Jazz modern, gràcies sobretot als corrents estilístics previs al bebop. Començant pel pioner Coleman Hawkins, de noms il·lustres n’hi ha per omplir hores i hores d’audició musical memorable. Però que n’hi hagi tants, i de tant bons, no treu que l’actualitat no ens deixi solistes emblemàtics com Ernie Watts, un músic sorprenent pel seu esperit jovial i, sobretot, pel so que treu d’aquest instrument inventat al S. XIX, i pensat per amplificar la potència d’altres com el clarinet.


Ernie Watts, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019


Veure Watts iniciant l’actuació amb un solo pelat, buidant-se literalment, ja dona idea del que va ser el seu pas pel 38è Festival de Jazz de Terrassa. Veure’l amb aquesta empenta als 73 no deixa indiferents entre el públic, i ens recorda que som davant d’un dels més fidels hereus de John Coltrane i del seu fraseig salvatge. 


Ernie Watts, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019


L’acompanyava el trio “europeu”, un grup de músics alemanys amb el que és apunt d’assolir els 20 anys de col·laboració, i amb el que acaba de publicar Home Light (2018), un recull de versions transformades, unides amb altres o desconstruïdes, que resulta inspirador i, alhora, granític, com l’actuació que ens ocupa, des de tots els punts de vista, d’una força i precisió singulars.


Heinrich Koebberling, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019Rudi Engel, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019Ernie Watts, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019




Connectadíssim, empàtic, bromista i molt còmode amb el trio, va farcir l’actuació d’homenatges: Ornette, Coltrane, Getz, el Quartet West de Charlie Haden... i no hi podia faltar, encara que només fos en un petit bocí, la fascinant tonada de Lonely Woman...