Auditori Vinseum
Vilafranca del Penedès, 18-maig-2019
David Pastor, trompeta
Francesc Capella, piano
Tom Warburton, contrabaix
Anton Jarl, bateria
Cinema i Jazz, dos vells coneguts, dues arts emergents a començament del segle XX, van acabar esdevenint expressions genuïnes de la cultura nord-americana. Tan vells i tan coneguts que, en el decurs del anys, moltes figures del Jazz han tingut coses a veure amb l’anomenat setè art, i a l’inrevés, molts actors i actrius han donat vida a la pantalla a estrelles del jazz. Tampoc no és cap secret que els musicals de més èxit de Broadway, a banda de servir de matèria prima per al repertori del jazz, en moltes ocasions han acabat sent traslladats a la gran pantalla.
L’exuberància que les dues arts representen es va poder apreciar en el concert que oferia el quartet del trompetista David Pastor, un dels músics consagrats del que se’n diu, ara que parlem de cinema, l’escena del jazz. De l’exuberància beu “Film Sessions”, una proposta que no es conforma amb enumerar cançons i pel·lícules, sinó que les submergeix en territori post-bop i les fa jugar a dues bandes, presentant primer l’assossec propi del cool, en mans del trio rítmic, i equilibrant després la balança gràcies a la creativitat dels solistes.
Aquí hem de parlar del so tallant i lleugerament brut que en David Pastor va treure de la trompeta Schagerl (instrument fet a mà i de tub singular), i de les capacitats del contrabaixista de Kansas, i sitgetà de residència, Tom Warburton, sempre ocupat en transmetre un so ampli no exempt de brillantor, tal com va fer palès en el solo introductori de My Favorite Things, del llargmetratge The Sound of Music (Somriures i Llàgrimes, 1965).
El grup compta amb el piano lleuger, i a cops eteri, de l’igualment consagrat Francesc Capella, magistral a Moon River (Breakfast at Tiffany’s, 1961) en duo amb el propi Pastor, i amb el toc punyent i alhora controlat del bateria suec Anton Jarl.
El grup compta amb el piano lleuger, i a cops eteri, de l’igualment consagrat Francesc Capella, magistral a Moon River (Breakfast at Tiffany’s, 1961) en duo amb el propi Pastor, i amb el toc punyent i alhora controlat del bateria suec Anton Jarl.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada